La sintaxi feminista actual, en realitat, és antifeminista

A 'Feminismes enemics' (Tigre de Paper), Sophie Lewis interpel·la aquelles pseudofeministes que no són capaces de lluitar en un moviment col·lectiu.

Sophie Lewis

Escrit per Adriana Martín Vallejo

Apassionada de les humanitats, especialment pel cinema i la literatura

Qui té por d’un feminisme que no cerca banyar-se en l’aprovació del sistema? La llibreria Finestres ha acollit la presentació de Feminismes enemics (Tigre de Paper), l’últim artefacte teòric de Sophie Lewis. Acompanyada per la veu de l’activista Shaina Joy, l’autora ha desgranat una obra que posa el dit a la llaga en les disputes internes del moviment. 

A la llibreria Finestres l’escriptora austríaca ha defensat les seves idees al voltant d’un tema que, en l’actualitat, genera un intens debat: els falsos feminismes. Aquells que —com explicava Lewis— exclouen i discriminen les altres dones, les “no tan visibles” (prostitutes, racialitzades i transsexuals i més minories).

Shaina Joy ha obert la sessió narrant el seu propi paper dins el feminisme i la seva posició escèptica envers el moviment, afirmant que l’obra “mira el feminisme de cara i mostra la seva història”. Tot seguit, ha preguntat a la ponent pel seu procés d’escriptura. Lewis ha explicat que navegar pels diferents relats del llibre ha estat la seva manera d’“expressar un feminisme furiós, allunyat d’aquella Mary Poppins que era el model que havies de ser abans com a jove”.

Allunyada d’aquelles històries feministes poc satisfactòries —d’aquelles branques que separaven i generalitzaven els grups de dones—, l’autora es va adonar, a mesura que hi participava, que aquest feminisme no la representava i era injust. Per això, va decidir que s’havia de començar pel concepte mateix: “La definició en si mateixa és part del problema, s’ha de canviar i entendre l’antagonista”. Com apunta a l’inici de Feminismes enemics, els extrems són arcaics: “Una ideologia que es basa en el fet que les dones només poden ser les bones o víctimes, al cap i a la fi, no té res a oferir”.

Mentre part del públic de l’acte batallava per no deixar caure els auriculars de la interpretació simultània, Joy s’endinsava en la visió de l’assagista sobre la sororitat interna del moviment: “Has escrit específicament per a certes persones?”. La importància de detectar els grups apartats, o fins i tot les “dones que es fan fora elles mateixes inconscientment”, és clau per apreciar la diversitat de tots els racons de gènere en la societat. Enfrontant els “dos llops dins el feminisme” –del més antic al més recent–, l’autora ha buscat fer desaparèixer els dubtes: “volia crear un espai per desfer les confusions (…) En els moviments ha d’haver-hi límits i s’han d’entendre les diferències”.

“Escric per persones que no volen escoltar això”. La creadora argumentava que és vital generar debats i establir converses incòmodes. Amb un humor honest i sarcàstic, Lewis ha desmuntat la societat del capital patriarcal, on s’ha creat una classe de dona incorporada a una visió del món sexualitzada; una sintaxi feminista que, en realitat, és antifeminista: “El feminisme d’avui no inclou dones de totes les parts del món ni aquestes parts mateixes. Com pot ser que no les inclogui? (…) Parlo a aquelles dones que no són capaces de lluitar en un moviment col·lectiu, vull que el lector se senti lliure”. Així mateix, ha matisat el concepte de ‘justícia transformadora’: “Estem en temps violents, no es pot impartir justícia sense enemics”.

Sophie Lewis ha presentat ‘Feminismes enemic’ amb Shaina Joy a la Llibreria Finestres 

Cap al final de l’acte, l’entrevistadora li ha consultat sobre el fet de publicar assajos d’aquesta naturalesa, ja que no és el primer títol de Lewis. Per a l’autora, publicar forma part d’una “relació estranya amb el capitalisme”. Tot i reconèixer que abans era més complicat, ha defensat que el procés no hauria de ser una publicació individual, sinó col·lectiva. També s’ha abordat el repte de la traducció a altres llengües, on Lewis temia que certs detalls d’origen es perdessin pel camí —com el joc de cartes que tenia a casa, dubtant de l’existència d’una versió espanyola—.

Amb aquesta barreja de cruesa i ironia, Sophie Lewis ha abandonat l’escenari de Finestres deixant a l’ambient un aire insòlit, gairebé incòmode, però d’una lucidesa precisa: en el tauler geopolític i social contemporani, no tot és el que sembla. Com a advertència final que ressona com un cop de puny a la consciència, a les pàgines de Feminismes enemics (2025) ho deixa escrit de manera implacable: “Cal que desaprenguem el culte a la reina blanca, no només a Joc de trons, el feminisme de la civilitzadora desemboca en una massacre de masses (…) De vegades, el genocidi és feminista”.

 

[Fotos: Tigre de Paper - font: www.nuvol.com]