L’historiador
italià va transformar la manera de llegir el passat, recreant-lo a partir de
vides anònimes i indicis menors de la gent corrent
L’historiador italià Carlo Ginzburg s’ha mort a Bolonya a vuitanta-set anys. Autor d’El formatge i els cucs, era considerat una de les grans figures de la historiografia contemporània i un dels fundadors de la microhistòria, el corrent que reconstrueix grans processos històrics a partir de casos concrets, vides anònimes i indicis aparentment menors.
En català han estat traduïts els seus
llibres El formatge i els cucs (Publicacions de la Universitat de València i
Por reverència terror. Llegir Hobbes avui (Arcàdia)
Nascut a Torí el 1939, era fill de
l’escriptora Natalia Ginzburg i de l’intel·lectual
antifeixista Leone Ginzburg, mort el 1944 després d’haver estat
empresonat pels nazis. Aquella experiència familiar, marcada pel feixisme, la
persecució i la guerra, va travessar bona part de la seva obra.
Ginzburg es va fer mundialment conegut
amb El formatge i els cucs, publicat el 1976, en què reconstruïa la
visió del món de Menocchio, un moliner friülà del segle XVI perseguit per la
Inquisició. A partir dels interrogatoris inquisitorials, va demostrar que una
vida aparentment marginal podia obrir una finestra sobre la cultura popular, la
religiositat i els conflictes intel·lectuals d’una època.
També va ser autor d’Els benandanti, Història
nocturna i El jutge i l’historiador, i va desenvolupar
l’anomenat paradigma indiciari: una manera de llegir el passat a partir de rastres,
detalls i proves fragmentàries, com faria un detectiu. La seva obra va influir la història, l’antropologia, la crítica literària i
la història de l’art.
Professor a Bolonya, Pisa i la Universitat de
Califòrnia a Los Angeles, entre més centres, Ginzburg defensava una història
atenta als qui sovint havien quedat fora dels grans relats.
Ginzburg va estudiar a la Scuola Normale
Superiore de Pisa i va completar la seva formació al Warburg Institute de
Londres. Va exercir la docència a les universitats de Bolonya, Harvard, Yale,
la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i Princeton, entre d’altres. Des del
2006 fins al 2010 va tornar a la Normale de Pisa com a catedràtic d’Història de
les cultures europees.
El compromís cívic va ser una constant en la
seua trajectòria, heretada del context familiar marcat per l’antifeixisme i la
persecució racial. En els últims anys havia denunciat sense ambigüitats el
negacionisme i el fenomen de les “fake news” i, en la seua darrera obra, El
vincle de la vergonya, havia reflexionat sobre la seua condició de jueu
davant del massacre del 7 d’octubre de Hamas i davant de la resposta del govern
Netanyahu a Gaza.
[Font: www.vilaweb.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário