La societat civil defensa «Pirineu Català» en la consulta del nom a la Catalunya Nord

Un total de 66 personalitats fan una crida a favor d’aquesta denominació i Plataforma per la Llengua hi veu una «oportunitat històrica per al reconeixement institucional de la catalanitat»

Gent passejant per Prats de Molló, a la Catalunya Nord 

La campanya a favor de l’opció «Pirineu Català» (en francès, «Pyrénées Catalanes») en la consulta ciutadana que es fa a la Catalunya Nord, des del 22 de juny fins al 15 d’agost per triar el nom del departament s’ha intensificat els darrers dies. Els nord-catalans poden escollir entre la denominació actual «Pirineu Oriental» «Pyrénées-Orientales»), «Pirineu Català» («Pyrénées Catalanes») i «Pirineu Mediterrània» («Pyrénées Méditerranée»). 

Un total de 66 personalitats de la Catalunya Nord han engegat la Crida dels 66 per un Departament Pirineus Catalans en què, des de «diferents recorreguts personals i professionals, diferents sensibilitats polítiques» i un «profund afecte per aqueixa terra catalana» exposen que tenen «en comú el desig de veure prosperar aqueixa terra per als nostres fills i filles, per a tots els que hi viuen i per a tots els que s’hi establiran». És per això que consideren que «aquest futur pròsper passa pel reconeixement d’un nom que ens designa i designa aqueixa terra […]. un nom que ens ajudi a situar-nos millor en el món complex i global que ens envolta. Un nom que correspon a una geografia i a una història passada, present i futura». El nom pel qual fan campanya és «Pirineus Catalans». 

Entre els membres de la Crida dels 66 hi ha el president de l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC), Alà Baylac-Ferrer, el geògraf Joan Becat, l’exbatlle d’Elna Nicolas Garcia, l’activista Pere Manzanares, el president de La Bressola, Guillem Nivet, i la responsable de la Llibreria catalana de Perpinyà, Joana Serra. 

En el mateix sentit s’expressa Plataforma per la Llengua, que considera que aquesta denominació representa una «oportunitat històrica per fer avançar el reconeixement institucional de la catalanitat de la Catalunya del Nord». Per a Plataforma per la Llengua, mantenir el nom actual significaria continuar amb una denominació administrativa que no transmet res de la identitat pròpia del territori. «Pirineu Mediterrània», tot i ser una fórmula geogràfica, és una denominació genèrica i intercanviable sense ànima, diu l’entitat, que creu que, en canvi, «Pirineu Català» és l’única proposta que incorpora explícitament la referència catalana. 

L’organització recorda que la Catalunya del Nord ha patit, des de l’annexió a França, un llarg procés d’uniformització política, administrativa i lingüística que ha arraconat progressivament la llengua catalana dels usos oficials, l’escola i la vida pública. En aquest context, el reconeixement de la catalanitat en el nom del departament no és un simple canvi simbòlic, sinó que contribueix a legitimar la presència pública de la llengua i a reforçar-ne el reconeixement institucional.  

Denominacions més fidels 

Plataforma per la Llengua considera que hi podria haver denominacions més fidels a la realitat històrica i social del territori, com la de Catalunya del Nord que fa servir l’entitat, o País Català, que havia triomfat en una consulta popular fa uns quants anys i que va ser descartada per aquesta votació. Davant les tres propostes presentades, l’entitat creu que «Pirineu Català» és l’única que permet avançar en el reconeixement de la identitat catalana del país. És per això que l’entitat anima els electors inscrits a les llistes electorals del departament a participar en la consulta.  

L’entitat recorda que el resultat de la consulta no comportarà automàticament el canvi de nom. D’acord amb la legislació francesa, el canvi de nom d’un departament ha de ser decidit per decret en Consell d’Estat, a petició del Consell departamental. Tot i això, una victòria clara de l’opció «Pirineu Català» donaria més força i legitimitat a la demanda institucional i tornaria a posar el tema al centre del debat públic. Per a l’entitat, aquesta consulta pot ser un pas important per reparar segles de negació i invisibilització de la catalanitat nord-catalana.

 

[Imatge:  Raül G. Aranzueque - font: www.diaridelallengua.cat]