El mal

L’Esmolet

El mal és un producte humà. El produïm, el patim i l’escampem pel planeta. A la ficció és fàcil d’identificar, ja que el creador reparteix els papers als seus personatges. Però al món real la cosa és diferent.

Després de les guerres i dictadures del segle passat, pareixia que havíem après que allò no es podia repetir. Però ara torna amb tota la força, en forma d’ultrarics que dominen tots els estaments del poder i ens inunden de mentides, d’odi i d’arbitrarietat. Triomfen discursos que converteixen l’egoisme en virtut, la insolidaritat en programa i el menyspreu als més vulnerables en una forma de fer política. Els diferents, especialment si són pobres, febles o formen part d’una minoria, tornen a ser assenyalats com a culpables de tots els mals. I quan deixem de veure l’altre com el nostre semblant, ja gairebé tot esdevé possible: insultar-lo, arraconar-lo o, en els casos extrems, exterminar-lo.

Les xarxes socials ja no són xarxes ni socials, sinó productores de continguts on qualsevol pot parlar del que vulgui, encara que no tingui cap autoritat intel·lectual o moral.

Potser són els anys que porto viscuts, però em fa l’efecte que avancem tecnològicament al mateix ritme que retrocedim en valors. La solidaritat és la característica que ens va fer triomfar com a espècie. Abandonar-la per egoisme o curtterminisme és una regressió, no en termes biològics (de moment, perquè el cervell va minvant), sinó en a nostra essència humana. És com si estiguéssim desaprenent una lliçó fonamental de la nostra pròpia història.

El mal sempre hi ha estat i sempre hi serà, però representa que els humans havíem de tendir cap al bé. Per pura supervivència, pel nostre benestar. Però al final hem confós benestar amb comoditat. I la comoditat és enemiga del pensament. És a dir, de la humanitat.

[Font: esmolet.wordpress.com]