El govern de Catalunya promourà el català a les presons per afavorir la rehabilitació

El pla crearà espais de conversa informal per practicar la llengua i guanyar confiança en l’expressió oral

Imatge de la campanya "El català obre portes"

El Consell Executiu del govern de Catalunya aprovarà dimarts un pla per incorporar el català com una nova eina per afavorir la rehabilitació i la inclusió social dels presos. El Pla d’accions per al foment del català en l’àmbit de l’execució penal 2026-2030, una iniciativa conjunta dels departaments de Justícia i Qualitat Democràtica i de Política Lingüística, reforçarà les actuacions de foment del català que ja es duen a terme als centres penitenciaris i de justícia juvenil i les ampliarà amb noves mesures perquè la llengua també formi part de la convivència, la formació ocupacional i els itineraris de reinserció.

El pla parteix de la idea que el coneixement del català és una competència que pot ampliar les oportunitats dels interns igual que la formació acadèmica, l’aprenentatge d’un ofici o els programes de tractament i que pot facilitar l’accés al mercat laboral, reforçar l’autonomia personal, afavorir les relacions socials i contribuir a un retorn amb més garanties a la comunitat.

“Amb aquest pla hi incorporem també el català, no com un element accessori, sinó com una eina que amplia oportunitats i ajuda les persones a reconstruir el seu projecte de vida quan recuperen la llibertat”, ha destacat el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler. Per la seva banda, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha remarcat que “el català obre portes perquè és una llengua de cohesió i de trobada” i vol “que això es visqui també als centres penitenciaris i de justícia juvenil perquè sigui present en tots els àmbits de la vida del país”.

El foment del català forma part des de fa anys de l’activitat educativa dels centres penitenciaris i dels centres educatius de justícia juvenil. Els interns tenen accés a cursos de català i, segons el Departament de Justícia, el 61,9 % han fet algun curs de llengua catalana. El nou pla es proposa que el català esdevingui també una llengua de relació, de convivència i de formació ocupacional i es creïn més oportunitats perquè els interns el practiquin en el dia a dia.

Als centres penitenciaris, el català és la llengua habitual entre professionals en un 74% dels casos, però aquest percentatge baixa fins al 17% en la relació amb els interns. Als centres educatius de justícia juvenil, el català és la llengua habitual entre professionals en un 88% dels casos, però disminueix fins al 28% quan s’adrecen als joves. Pel que fa als interns, el 63,2% tenen algun coneixement de català, mentre que un 33,2% encara no l’entenen.

El pla s’adreça tant als interns com als més de 5.200 professionals del sistema d’execució penal i al funcionament dels mateixos centres. Durant el segon semestre de 2026 es duran a terme vint tallers de sensibilització lingüística adreçats als equips directius i als professionals dels centres penitenciaris i dels centres educatius de justícia juvenil. Quan el pla estigui plenament desplegat, la previsió és arribar a quaranta tallers anuals.

La primera fase començarà als centres penitenciaris de Joves, Mas d’Enric i Centre Obert de Barcelona, així com als centres educatius Can Llúpia i Oriol Badia, amb l’objectiu que tots els centres disposin d’un referent lingüístic abans del 2028. El pla reforçarà igualment la formació lingüística del personal del CIRE, incorporarà proves de nivell per als professionals que encara no disposin de l’acreditació corresponent i inclourà continguts sobre usos i drets lingüístics als processos d’accés als cossos d’execució penal a partir del 2027.

Una de les principals novetats serà la creació dels interns referents lingüístics, una figura voluntària que actuarà com a suport entre iguals per afavorir l’ús del català en les relacions quotidianes i contribuir a crear entorns favorables a l’aprenentatge de la llengua. També s’impulsaran grups de conversa per practicar el català amb naturalitat i guanyar confiança en l’expressió oral, així com parelles lingüístiques i altres activitats d’aprenentatge no formal amb la participació d’entitats col·laboradores i del voluntariat. A més, els centres promouran espais estables de cultura i conversa en català i es crearan un premi literari i un premi musical per fomentar el català també com a llengua de creativitat i expressió.

El pla també incorpora actuacions dirigides a consolidar el foment del català en l’organització dels centres penitenciaris i dels centres educatius de justícia juvenil.

Avaluació dels resultats

Entre les principals mesures hi ha l’actualització dels plans lingüístics de centre, la definició d’objectius anuals de foment del català i la creació d’un sistema d’indicadors que permetrà fer el seguiment del desplegament del Pla i avaluar-ne els resultats. També s’elaborarà un vocabulari bàsic multilingüe de terminologia penitenciària i vocabularis específics dels diferents oficis vinculats als tallers productius i a la formació ocupacional del CIRE.

El desplegament del pla començarà aquest any i s’estendrà progressivament fins al 2030. Entre els objectius fixats hi ha incrementar en un 20% l’ús del català entre els professionals, millorar en un 20% les competències lingüístiques dels interns, disposar de referents lingüístics a tots els centres, consolidar espais estables de conversa en català i incorporar de manera estable el català als itineraris de formació ocupacional i reinserció.

El pla incorpora també una línia de recerca pionera per analitzar, amb dades objectives, quin impacte té el coneixement del català en les oportunitats laborals de les persones que han passat pel sistema d’execució penal. El projecte “El català, llengua de reinserció laboral” estudiarà la relació entre el coneixement del català i l’accés a la feina, la permanència al mercat laboral, l’estabilitat professional i altres factors vinculats a la inserció laboral. La recerca es desenvoluparà durant els anys 2026 i 2027 amb la participació del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, el Departament de Política Lingüística, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Fundació APIP-ACAM, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i el CIRE.

 

[Imatge: Departament de Justícia - font: www.diaridelallengua.cat]