Deu anys sense cap sentència en la llengua pròpia al País Valencià

Acció Ecologista-Agró denuncia que només un 0,0047%, de les resolucions es dicten en valencià

El valencià té una presència ínfima en el sistema judicial del País Valencià, tal com ha denunciat Acció Ecologista-Agró, que ha revelat que fa més de deu anys que l’Audiència Provincial i el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) no publiquen una sentència en la llengua pròpia del país. L’organització ha consultat el CENDOJ (pàgina del Poder Judicial on es publiquen les sentències), i ha localitzat 31 sentències en valencià des del començament del segle, la qual cosa vol dir que tan sols un 0,0047%, de les sentències es dicten en valencià. 

La sala del contenciós del Tribunal Superior de Justícia fa quinze anys que no dicta una sentència en valencià. En la primera dècada del segle, Lluís Manglano en va arribar a signar 19, la majoria de les publicades al País Valencià. De fet, les dades indiquen que gran part de les sentències publicades en aquesta llengua corresponen a aquesta sala del contenciós del TSJ. En les sales penals i civils de l’Audiència Provincial han localitzat 4 sentències, una de l’any 2001 i tres del 2015, 2009 i 2003, respectivament. En la sala social del Tribunal Superior de Justícia, no n’han localitzat cap. El nombre de sentències que es publiquen pels jutjats inferiors al CENDOJ és molt limitat, però l’entitat n’ha trobat tres del magistrat del contenciós, Ángel Ilario Pérez, que habitualment fa tota la tramitació en valencià.

Acció Ecologista-Agró lamenta la manca d’utilització del valencià als principals tribunals valencians i denuncia que el País Valencià és l’autonomia amb menys utilització de la llengua oficial diferent del castellà als tribunals després dels tribunals navarresos, que no dicten sentències en basc. Al País Basc, la situació també és preocupant, ja que només s’han publicat 576 sentències en eusquera, el 0,16%.

Catalunya, al capdavant

Catalunya és el territori on més es fa servit la llengua pròpia als tribunals. Al CENDOJ han publicat 110.248 sentències, un 8,09% de les publicades. A les Illes Balears, el percentatge és d’un 2,45%, amb 3788 sentències publicades en català, mentre que el nombre de sentències en gallec a Galícia és de 19.586, el 3,42% del total. 

Acció Ecologista-Agró ha analitzat les causes de la ínfima presència del valencià en les sentències i n’ha assenyalat unes quantes. D’una banda, el fet que el coneixement del valencià no sigui un criteri per a fer la selecció dels magistrats dels tribunals superiors, tot i que hi ha traductors que podrien traduir la sentència i eines informàtiques de suport molt útils que sembla tampoc s’empren. També citen “una certa tendència a la diglòssia a l’àmbit judicial, que no es dona a l’Administració autonòmica i local”. “Tradicionalment, el valencià es pot haver considerat una llengua d’utilització popular, de comarques o dels pobles, i de menor prestigi, enfront del castellà, llengua jurídica i amb arrels forts a les capitals. I si els tribunals principals utilitzen el castellà, els advocats i els tribunals inferiors tindran tendència a utilitzar el castellà també per evitar entrar en conflicte amb els tribunals”. L’organització també apunta la “tendència també a què la llengua siga un objecte de divisió política, on la seua defensa forma part principalment de l’ideari de sectors progressistes. En aquesta direcció molts advocats, jutges i funcionaris eviten utilitzar el valencià per si pot ser una mostra d’ideologia.”

AE-Agró s’ha adreçat al TSJ i a les conselleries competents perquè comencin a promoure més la utilització del valencià.

[Imatge: Pexels - font: www.diaridelallengua.cat]