Macron no parla en patuès!

Macron no ens va defraudar, el seu discurs no va amagar en cap moment la seva actitud jacobina. 

Escrit per Maria Cucurull

Filòloga

 

El règim polític vigent a Andorra és el de coprincipat parlamentari. Tenim un cap de Govern escollit democràticament que col·loquialment anomenem el Cap; i els dos coprínceps (l’episcopal i el francès) que de manera indivisa són caps d’Estat. De què serveixen? Doncs segons la Constitució d’Andorra, un cop el Consell General (l’equivalent al Parlament) aprova una llei, es presenta als coprínceps perquè la sancionin i la promulguin.

El copríncep episcopal puja sovint al país, viu al Palau Episcopal, a la Seu d’Urgell, i li queda a prop. En canvi, el copríncep francès, que és el president de la República Francesa sol fer, a tot estirar, una visita en cada legislatura. Macron ha vingut recentment per segona vegada i atès que el mes que ve acaba el seu mandat a França i que no es pot tornar a presentar, aquí s’acaba la seva etapa com a copríncep.  

Cada cop que es rep el president de la República, el país pateix la síndrome aquella del “Benvingut Míster Marshall”. Un dels clàssics és que els carrers s’engalanin de banderoles andorranes: els fanals de l’avinguda principal es tenyeixen d’andorranitat, també podem trobar banderes als aparadors de les botigues i als balcons; ara bé, les realment grosses onegen de dalt a baix als edificis institucionals. L’altre imprescindible és la necessitat de paralitzar el país per rebre el copríncep amb honors. Andorra s’atura per decret! Uns dies abans de la visita, el Govern va publicar una disposició excepcional que obligava a interrompre l’activitat laboral del 28 d’abril des de les dotze del migdia fins a dos quarts de tres de la tarda. Dues hores i mitja festives, retribuïbles i no recuperables. Així, s’assegurava que es pogués omplir la Plaça del Poble amb el poble, una oportunitat única per transportar-nos a l’edat mitjana i viure de primera mà com es devia sentir el vassall davant el senyor.

I Macron no ens va defraudar, el seu discurs no va amagar en cap moment la seva actitud jacobina. “Andorra no existeix sense el plurilingüisme i Andorra es defineix també per un lligam amb la francofonia”. I França existeix sense el plurilingüisme? Vaja! I va continuar a la seva: “Saludo els polítics, actors… tots al servei de la francofonia”. Hi ha res més feudalista que fer-te posar al servei de la seva llengua? Magnífic! I encara més: “Una llengua compartida, que té la força de permetre als joves i als no tan joves de desenvolupar-se en una comunitat històrica de 400 milions de parlants” i acabava demanant que ens sentíssim orgullosos de parlar francès.   

Bé, la història aquella de sempre, tampoc no és un discurs gaire innovador el de disfressar el plurilingüisme d’universalitat, d’oportunitat i de progrés. El portaveu del Govern d’Andorra va atribuir a “qüestions d’origen social o nacional” que li fos “difícil” de parlar en català. Ja em perdonareu, però no acabo d’entendre’n el motiu. La gran sort és que “la llengua no va ser una barrera per impregnar-se de la realitat andorrana”.   

Aprofitant l’avinentesa, he xafardejat l’Instagram de Macron i he trobat que en el seu darrer viatge oficial a Grècia va escriure al seu Instagram unes paraules en grec: Ελλάς, Γαλλία, Συμμαχία! (Grècia, França, aliança!) i durant el seu discurs fins i tot va dir alguna frase breu en llengua grega.  Sembla que és habitual que Macron tingui el detall de pronunciar algunes paraules en la llengua del país on fa la visita oficial, també ho va fer a Armènia en la commemoració del genocidi de 1915 com un gest de respecte “davant la memòria de les víctimes”.

La pregunta és què hauria passat si Macron hagués parlat en una llengua que al seu país no té cap reconeixement i que es considera una simple llengua regional, és a dir, patuès. El menyspreu és únicament per qüestions d’estratègia política? Recordem que l’any 2015 el llavors primer ministre francès nascut a Catalunya, Manuel Valls, va rebre el cap de Govern d’Andorra, Toni Martí, a París i van mantenir la reunió en francès. I el paper d’Andorra en tot això? No hi ha prou coratge per fer valdre l’única llengua pròpia i oficial d’un país sobirà?

 

[Font: www.nuvol.com]