Ateus i agnòstics adopten pràctiques espirituals en una religiositat cada cop més difusa a Catalunya

El Baròmetre revela que rituals com meditar o parlar amb difunts superen els límits de les creences tradicionals 

Escrit per  Anna Solé Sans

Les pràctiques associades tradicionalment a la religió ja no són exclusives de les persones creients. A Catalunya, cada cop més ciutadans que es defineixen com a ateus o agnòstics incorporen rituals i hàbits de caràcter espiritual en la seva vida quotidiana, dibuixant un panorama religiós més complex i menys vinculat a les institucions clàssiques.

Així ho reflecteix el Baròmetre de la religiositat i la gestió de la diversitat, una enquesta que analitza la relació de la població amb les creences i les pràctiques religioses. Les dades apunten a una tendència clara: moltes d’aquestes pràctiques s’estan desvinculant de la identificació amb una confessió concreta. 

Un dels exemples més destacats és el de la pregària. Gairebé la meitat de la població catalana afirma haver resat almenys una vegada durant l’últim any. Tot i que és una pràctica especialment estesa entre col·lectius religiosos com els musulmans o els evangèlics, també és present entre persones sense creences definides, incloent-hi una part significativa d’agnòstics i, en grau més baix, d’ateus.

Encara més revelador és el cas de pràctiques com el ioga o la meditació. En aquest àmbit, els percentatges més elevats no corresponen als grups religiosos tradicionals, sinó als agnòstics i als ateus. Això suggereix que determinades activitats vinculades al benestar personal o a la recerca interior s’han deslligat del seu origen espiritual o religiós per convertir-se en pràctiques generalitzades.

Parlar amb els difunts

Un fenomen similar es dona en accions com parlar amb éssers estimats difunts. Aquesta pràctica, que podria associar-se a determinades creences sobre la vida després de la mort, és relativament habitual entre la població i no es limita a cap confessió específica. De fet, els percentatges entre agnòstics superen en alguns casos els d’altres tradicions religioses.

En canvi, altres pràctiques es mantenen més lligades a les estructures religioses clàssiques. Llegir llibres sagrats, demanar assistència espiritual o participar en pelegrinatges són activitats minoritàries en el conjunt de la població i amb una presència molt més marcada entre determinats col·lectius creients, especialment entre evangèlics i musulmans.

Aquest contrast dibuixa un escenari dual: mentre que alguns rituals es democratitzen i s’estenen més enllà de les creences, d’altres continuen fortament associats a la pràctica religiosa formal. El resultat és una diversificació de les formes de viure la religiositat.

Evolució de la manera d'entendre la religió

Els experts interpreten aquestes dades com un indicador d’una transformació profunda en la manera d’entendre la religió. Més enllà de la pertinença a una institució o d’un sistema de creences tancat, cada vegada més persones construeixen la seva pròpia relació amb l’espiritualitat. Aquest procés, sovint descrit com a “privatització de la religió”, reflecteix una tendència cap a formes més individuals i flexibles de creure —o de no creure.

En paral·lel, el Baròmetre també perfila la composició religiosa de Catalunya amb dades que confirmen aquest canvi sostingut. El cristianisme, especialment en la seva branca catòlica, continua sent majoritari, però amb un pes cada cop menor. Al mateix temps, l’islam i les esglésies evangèliques consoliden la seva presència, mentre que el nombre de persones que es declaren atees o agnòstiques continua creixent de manera significativa. Aquest escenari plural evidencia una societat en què la diversitat de creences conviu amb l’augment de la no religiositat, redefinint el paper de la fe en l’esfera pública i privada. 

 

[Foto: Europa Press - font: www.elnacional.cat]