Les belles promeses de Pierre Lemaitre

L’autor francès posa punt final a ‘Els anys gloriosos’ (Bromera), la sèrie dedicada a la família Pelletier 

Pierre Lemaitre a Barcelona

Escrit per Eli Don/ACN 

L’escriptor francès Pierre Lemaitre (París, 1951) ha publicat Les belles promeses, el títol que posa punt final a la sèrie dedicada a la família Pelletier. L’obra arriba aquesta setmana a les llibreries en català de la mà de Bromera i en llengua castellana editada per Salamandra, i continua narrant les vivències d’uns protagonistes que s’enfronten a diverses situacions en una societat francesa marcada per la prosperitat i en ràpida transformació. L’autor, que ha visitat Barcelona per presentar el llibre, ha deixat clar que tenia ganes d’ensenyar les “dues facetes” de l’època: “volia mostrar que per a moltes famílies tot rutllava bé, però també que hi havia molta altra gent que s’estava quedant enrere”. 

Consagrat com un dels escriptors més populars de l’actualitat, amb més de tres milions de lectors, Lemaitre ha posat aquest any la darrera peça a la seva tetralogia ‘Els anys gloriosos’: formada per ‘El gran món’, ‘El silenci i la ràbia’, ‘Un futur radiant’ i ‘Les belles promeses’, tota ella publicada pel segell Bromera. 

En aquesta ocasió, la novel·la comença amb el retrat d’una França en plena transformació, en la qual les obres que redefineixen París conviuen amb la lenta erosió del món rural. En aquest entorn ple de canvis, la família Pelletier afronta decisions que posen a prova els afectes i les aspiracions de personatges com François, Jean, Colette o Philippe, que esdevenen protagonistes d’un temps tan enlluernador com inquietant.

Lemaitre diu que el darrer títol de la sèrie ha sigut també el més “exigent”, ja que podia ser llegit per gent que no estava familiaritzada amb les novel·les anteriors, amb altres lectors que sí que ja coneixien aquest nucli familiar tan particular i que esperaven la resolució de certes trames. “Tenia un seguit d’especificitats molt concretes que han fet que hagi sigut complex d’escriure”, ha admès.

Pel que fa a la història, l’autor tenia clar que havia de combinar la història d’aquelles vides marcades pel progrés, amb altres que van quedar excloses. De fet, Lemaitre ha recordat que els anomenats ‘trenta gloriosos’ van esdevenir un coixí molt important per un capitalisme que rutllava d’allò més bé a França. “L’ascensor social funciona i les persones podien confiar que la vida dels seus fills seria millor que la seva”, ha recordat.

Una realitat, però que xocava amb uns canvis ja latents, per exemple reflectits en les diverses onades d’immigrants que arribaven al país, marcades totes elles per un esperit postcolonialista. “La mirada francesa és colonialista, i això em semblava que era molt important remarcar-ho”, ha afegit.

La crítica al capitalisme, sempre present

Malgrat abordar tota classe de temes, com per exemple l’avortament, la immigració, la corrupció, la prevaricació o la pujada del feixisme; la crítica al capitalisme és una mena de filigrana que ha acompanyat les novel·les de Lemaitre durant tot aquest temps. L’autor ha defensat que és precisament el sistema econòmic actual el principal factor que permet veure com s’ha arribat al present, en una realitat en la qual sembla més fàcil “parlar de la fi del món que del capitalisme”. 

Una actualitat que topa amb les promeses que van marcar les generacions precedents, que esperaven un futur “obert i prometedor. “La França d’aleshores era gairebé com la imatge d’un adolescent que gaudeix de tot allò que és immediat i no pensa massa en les conseqüències”, ha relatat. També ha reconegut que certes coses poden continuar ressonant en l’actualitat. “La literatura treballa sobre les grans passions humanes, que sempre són les mateixes”, ha insistit.  

Finalment, pel que fa a l’estructura de família, Lemaitre té clar que es tracta d’una construcció fascinant perquè es pot concebre com “una societat en miniatura”. “Per un escriptor és més fàcil gestionar pocs personatges en una mateixa família que no pas en una societat sencera”, ha conclòs.

[Foto de l'autor - font: www.nuvol.com]