La gastronomia local enforteix la singularitat de llocs i regions

Parada de venda de productes agrícoles, inclosa la patata del bufet a Orís (Barcelona). 

Escrit per Ester Noguer-Juncà

Lector Profesor. Department of Economics and Business, Universitat de Lleida

Si el paisatge, la història o la cultura ajuden a generar vincles d'afecció i pertinença amb un determinat espai geogràfic (un país, una regió o una ciutat), també els productes i les tradicions gastronòmiques aporten “sentit de lloc”.

A més, pels visitants, la gastronomia suposa un valor afegit a l'experiència de viatge i, depenent del seu atractiu, pot jugar un paper crucial tant en el desenvolupament turístic i econòmic com en l'ambiental i social del lloc.

L'ús de cadenes curtes de subministre d'aliments (cooperatives agrícoles de la zona, agrotendes) valoritzen la singularitat local. A més, hi promou un impacte ambiental i socioeconòmic positiu pel desenvolupament gràcies a la relació directa entre productors i consumidors.

Així doncs, la gastronomia ha emergit com una ferramenta per protegir i promoure la singularitat dels llocs, les persones i les seves pràctiques. També pot ser un element clau en l'experiència turística i en la competitivitat de les destinacions.

En aquest context, hi ha diferents casos de valorització regional a través de la gastronomia gràcies a la participació d'agents públics i privats.

Patates d'altura

Un cas d'èxit és el de la trumfa, una patata d'alta muntanya; concretament, de la Vall de Camprodon, una petita regió del nord de Catalunya d'uns 5 000 habitants.

Allí es produeix esta varietat de patata kennebec, que estava a punt de desapareixer. No obstant, amb la implicació dels productors, els restauradors i l'administració pública aconseguiren revaloritzar la trumfa.

Els productors acordaren un preu de venda únic; els restauradors, la celebració (cada any) de la Campanya Gastronòmica de la Trumfa; i, a l'escola pública de la zona, llançaren el projecte educatiu “Ens Mengem Les Valls”, per a promocionar una alimentació sana, de qualitat i de proximitat.

Totes aquestes accions fomenten els vincles socials i culturals entre productors, consumidors i restaurants de la zona.

Avellana i xocolata

Altre cas interessant és el de l’avellana de Brunyola, una regió del nord-est de Catalunya, a la província de Girona. En 2016, amb l'objectiu de protegir el coneixement de l'avellana local i promoure la seva comercialització, varis productors crearen l'Associació Avellana de Brunyola i Comarques Gironines.

Dos anys després, cinc d'ells decidiren crear una empresa per consolidar la producció i comercialització d'avellanes de la zona. Inicialment, llogaren un espai en un centre d'innovació gastronòmica industrial, però en 2022 obriren el seu propi taller.

A partir de la seva pròpia collita, elaboraren avellanes torrades, avellanes amb xocolata i crema d'avellana amb cacau, entre altres productes, que venen directament al consumidor final a través de la seva tenda virtual i a diferents establiments de proximitat de la regió.

Sense relleu generacional

No obstant, també hi ha casos on el futur no és tan prometedor. És el cas d'Orís (Barcelona), un municipi de 27,33 quilòmetres i 355 habitants del centre de Catalunya, que cada any celebra el Mercat de la Patata del Bufet d'Orís, un producte local que perilla, ja que no està assegurat el relleu generacional dels seus productors.

Davant d'aquesta realitat, els agents públics i la societat civil han diversificat el mercat amb activitats lúdiques (concursos de pintura ràpida, de cuina, etcétera) però allunyades de l'objectiu principal de l'esdeveniment, que és la promoció i venda de les patates autòctones.

Restaurants, ambaixadors de la cultura local

Els restaurants poden tenir un paper estratègic per fer visible la riquesa culinària d'un lloc. Amb aquest objectiu, deuen dissenyar els seus menús utilitzant productes i ingredients locals, i connectar-los amb la cultura, la història, la natura i les persones.

Emprar productes locals també ajuda a enfortir les economies regionals, influir els hàbits de consum dels seus clients i fer-los, així, més sostenibles.

Xarxes col·laboratives

Dels casos analitzats podem extraure dos conclusions:

1. La rellevància de les xarxes de participació i de la col·laboració entre tots els agents públics i privats per a l'èxit de les iniciatives d'empoderament i emprenedoria local.

2. La pèrdua de productes agropecuaris autòctons com a conseqüència de la despoblació, la manca de relleu generacional i el canvi climàtic, entre altres factors, comporten conseqüències pel propi sector primari, però també pel sector turístic.

Per concloure

Vull acabar este article amb un parell de suggerències per evitar la desaparició del sector primari. En primer lloc, més enllà de les ajudes econòmiques i les subvencions, es podria plantejar l'aprovació d'un acord marc de preus justos que garantisca la competitivitat dels productes importats. I en segon lloc, la realització de programes d'educació alimentària per establir connexions entre les persones i els cicles naturals dels aliments i evitar així que se demanden productes fora de temporada.

[Foto de l'autora - font: www.theconversation.com]