Esperanto

Escrit per Artur Quintana i Font 

Els humans en néixer estem oberts a aprendre qualsevol llengua. La que l’entorn ens ofereix. I això és així encara que el vostre entorn estigui fet per parlants naturals d’una llengua estesa gairebé per tot el món, o que aquest  entorn estigui format per una sola persona que no és necessàriament parlant natural de la llengua que us ofereix, per esmentar dos casos extrems –no prenc en consideració, és clar, els casos ben coneguts d’en Mowgli i Kaspar Hauser, i només tractaré de les llengües orals,  que les signades i tàctils ens durien massa lluny, tot i que totes elles presenten forts paral·lelismes amb les orals. 

Segueixo, doncs, amb aqueixes darreres: el resultat serà sempre el mateix, tant en els casos més corrents com en els extrems. Passats, posem, de 3 a 5 anys sereu parlant natural de la llengua que l’entorn us ha donat. I això és així tant si el vostre entorn us ofereix una llengua viva -posem el francès, l’aragonès, el sòrab-, una de morta i ressuscitada -el còrnic, l’hebreu, el manx- o una altra d’artificial -l’esperanto. 

Amb les sis primeres no trobareu gaire oposició, tot i que no manquen els que no accepten que l’aragonès normalitzat sigui una llengua viva, o que dubtaran a l’hora de reconèixer que el còrnic o el manx siguin realment dues llengües naturals ressuscitades. On si que hi haurà consensum omnium és que l’hebreu va ressuscitar als anys vuitanta del segle XIX després de morta durant uns 2.600 anys –segurament hi va haver més provatures anteriors per a ressuscitar-la, però no varen tirar endavant. 

On sí que us haureu d’enfrontar amb forta oposició és en el cas de  les llengües artificials: amb l’esperanto sobretot. Són moltíssims els que en sentir que ‘una llengua artificial’ pugui tenir parlants que  la tenen com a llengua viva’, natural, us engegaran a  pastar fang. No faltarà qui declari amb desmesura que El esperanto no és una lengua natural. Nadie la tiene como única lengua materna. Esperamos que ni tan siquiera los hijos de los fanáticos esperantistas (AFA: 2002-2004, p. 1432).

[Font: vilesigents.wordpress.com]