Prop d’un terç dels residents a Catalunya nascuts a l’estranger tenen la nacionalitat espanyola
Un grup de nois marroquins a la Rambla del Vendrell. Autora:
Cristina Fornós
Un 31% de la població nascuda a l'estranger resident a Catalunya té la nacionalitat espanyola. Concretament, hi resideixen 2.039.015 persones nascudes fora de les fronteres de l'Estat, de les quals 628.310 tenen la ciutadania espanyola, segons el Cens de Població i Habitatges de l’Idescat a 1 de gener del 2025 publicat aquest dimecres. Els de nacionalitats diferents a l'espanyola continuen creixent i ja són el 18,7% del total, set dècimes més que un any abans. La xifra ja supera el 20% del conjunt a 14 comarques –dues més que el 2024– i la marroquina torna a ser la nacionalitat més popular, amb més de 300.000 persones per primer cop. Colòmbia és la segona i Itàlia, la tercera, tot i que el 53,6% d'aquest grup són nascuts a altres països.
Segons l’Idescat, a Catalunya hi resideixen 2.039.015 persones nascudes a l’estranger a 1 de gener del 2025, de les quals 628.310 tenen la nacionalitat espanyola, ja sigui perquè l’han adquirida, perquè són fills d’espanyols que han nascut a l’estranger o per altres motius, com ara les adopcions internacionals. La població nascuda a l’estranger i amb nacionalitat espanyola representa el 30,8% dels nascuts a l’estranger que resideixen a Catalunya, i assoleix màxims entre els residents al Vallès Oriental (39,6%) i al Baix Llobregat (37,2%).
Els nascuts a l’estranger representen el 25,1% de la població resident a Catalunya, 1 de cada 4 persones residents, però hi ha 3 comarques on aquesta proporció supera el 30%: el Barcelonès (34,1%), l’Alt Empordà (31,6%) i la Segarra (31,5%). A l’altre extrem n’hi ha unes altres 3 on aquesta proporció no arriba al 15%: el Lluçanès (11,4%), el Pallars Sobirà (14,3%) i el Moianès (14,6%).
Pel que fa a la població de nacionalitat estrangera, aquesta representa el 18,7% de la població catalana. Les proporcions més elevades són les de la Segarra (30,1%), l'Alt Empordà (25,9%), el Barcelonès (24,9%), el Pla d’Urgell (22,9%) i el Segrià (22,6%), mentre que les més baixes són les del Lluçanès (9,3%), el Moianès (10,3%), el Vallès Oriental (11,1%) i l’Anoia i el Pallars Sobirà (11,2%, totes dues).
Increment de la població nascuda a l’estranger
En relació amb l’any anterior, la població nascuda a l’estranger ha augmentat en 132.183 persones (un 6,9%) al conjunt de Catalunya, i ha augmentat a totes les comarques i Aran, amb variacions que oscil·len des de les més elevades del Solsonès (12,8%) i el Lluçanès (11,5%), fins a les més modestes del Pallars Sobirà (1,7%) i l’Alta Ribagorça (2,2%).
La població de nacionalitat estrangera ha augmentat en 78.627 persones (un 5,4%) a Catalunya, i també ha augmentat a totes les comarques i Aran, excepte al Pallars Sobirà (-0,5%). Els majors augments es registren al Solsonès (14,7%), el Lluçanès (12,7%), l’Alt Urgell (10,8%) i l’Alt Penedès (8,4%).
La població per continents
Per continents i lloc de naixement, la població nascuda a Amèrica representa el 47,4%, seguida de la nascuda a Àfrica (20,7%), per davant de la nascuda a Europa (20,3%). En general, la població nascuda a un continent és superior a la població estrangera del mateix continent, ja que una part de la població pot haver aconseguit la nacionalitat espanyola. L’excepció és la Unió Europea (UE), amb 320.821 estrangers, però on només han nascut 257.235 persones. El motiu és que hi ha un estoc important de persones amb nacionalitat italiana però nascudes a l’Argentina.
En relació amb l'any anterior, l'augment més gran correspon als nascuts a Amèrica (74.860 persones). Seguidament hi ha Àfrica, amb un augment de 29.481 persones, i Àsia i Oceania (22.117). Els nascuts a la UE (sense Espanya) augmenten en 3.614 persones, i els originaris de la resta d’Europa en 1.511.
Per nacionalitat, la població americana és la més nombrosa i representa gairebé un terç de la població estrangera resident a Catalunya (32,8%). El segon lloc correspon a la població de nacionalitat europea (29,9%), de la qual el 21,1% és de la Unió Europea i el 8,8% de la resta d’Europa. Els segueixen els ciutadans d'Àfrica (23,2%) i la població asiàtica, que representa el 14,1% de la població estrangera.
Marroc i Colòmbia
Per nacionalitat, els països amb més estrangers són el Marroc (252.843 persones), Colòmbia (107.178), Itàlia (91.925), Romania (84.842) i la Xina (67.739). En relació amb l’any anterior, destaquen els increments de la població estrangera de Colòmbia (12.982), el Marroc (11.664), Perú (7.531), Itàlia (5.103) i l’Índia (4.192). En canvi, les nacionalitats que més disminueixen són les d’Ucraïna (-3.396) i Bolívia (-1.578).
Per lloc de naixement, i independentment de la nacionalitat (espanyola o estrangera), els principals països són el Marroc (303.065), Colòmbia (160.238), Argentina (116.720), Perú (100.730) i l'Equador (96.802). Respecte a l’any anterior, destaquen els increments de la població nascuda al Marroc (19.201), Colòmbia (17.964), Perú (10.367), Veneçuela (9.999) i l'Argentina (8.238).
La presència d’estrangers està molt relacionada amb la grandària dels municipis. Els municipis amb percentatges més alts d’estrangers són els de més d’un milió d’habitants (25,5%), els de 100.001 a 1.000.000 d’habitants (20,3%) i els de 10.001 a 50.000 habitants (17,2%). En canvi, els municipis amb percentatges més baixos d’estrangers són els de fins a 500 habitants (9,5%), els de 501 a 2.000 habitants (12,7%) i els de 2.001 a 5.000 habitants (12,7%). Per lloc de naixement, també s’observa la mateixa tendència.
A Catalunya hi ha 56 municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%. Destaquen Guissona (51,8%), Castelló d'Empúries (45,5%), la Portella (42,1%), Sant Pere Pescador (39,5%) i Lloret de Mar (38,5%). Respecte al lloc de naixement, són 107 els municipis on el percentatge de nascuts a l’estranger és superior al 25%. Destaquen Guissona (51,0%), Castelló d’Empúries (49,5%), la Jonquera (46,2%), Lloret de Mar (45,4%) i Salt (44,8%).
Per nacionalitat, Barcelona és el municipi on resideixen més estrangers, 437.663, amb un augment de 23.600 respecte a l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l'Hospitalet de Llobregat (79.873), Badalona (42.505), Terrassa (34.698) i Lleida (34.274). Per lloc de naixement, a Barcelona hi ha 593.121 nascuts a l’estranger, amb un augment de 38.210 respecte a l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l'Hospitalet de Llobregat (118.483), Badalona (55.500), Terrassa (49.489) i Sabadell (46.870).
La població estrangera als barris
L’Idescat ofereix el percentatge de població estrangera i el percentatge de població nascuda a l’estranger en l'àmbit inframunicipal per a 5.143 seccions censals i 853 agrupacions censals. En els 106 municipis de més població s’han definit un total de 710 agrupacions censals inframunicipals, que són unitats similars als barris.
A tall d'exemple, al municipi de Girona les agrupacions censals amb més percentatge de població estrangera són Girona 10 (Santa Eugènia - Can Gibert del Pla), amb el 34,4%; Girona 6 (Eixample Sud-oest - Sant Narcís - Mas Xirgu), amb el 30,7%, i Girona 1 (Barri Vell, el Carme, el Mercadal, Sant Daniel), amb el 27,2%. Les agrupacions censals amb el percentatge més baix són Girona 7 (Montjuïc) amb el 9,4%; Girona 11 (Montilivi, Creueta, Palau, l'Avellaneda), amb l’11,7%, i Girona 9 (Oest - Fontajau, Sant Ponç, Talaià, Domeny), amb el 14,1%.
La població estrangera per sexe i edat
Per edats, el perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, majoritàriament en edat de treballar. Més de la meitat de la població estrangera té de 20 a 44 anys. Aquest fet, combinat amb la baixa natalitat de les darreres dècades, fa que en la franja dels 20 als 44 anys, el 31,4% de la població de Catalunya sigui de nacionalitat estrangera i el 41,7% de la població de Catalunya hagi nascut a l’estranger. En canvi, entre els majors de 65 anys, els estrangers representen el 5,3% de la població de Catalunya, i els nascuts a l’estranger el 9,2%.
Pel que fa al sexe, en la població estrangera hi ha una presència majoritària d'homes (52,3%), mentre que els homes de nacionalitat espanyola no arriben a representar la meitat de la població (48,6%), i s’observen diferències importants segons el país de nacionalitat. Entre els països amb més de 20.000 estrangers, destaquen amb els percentatges més elevats d’homes Senegal (76,3%), Pakistan (68,9%), Índia (64,7%) i el Marroc (59,2%). En canvi, els països amb menor percentatge d’homes són Hondures (36,7%), Paraguai (39,4%) i Rússia (39,6%).
[Font: www.racocatala.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário