El poble indígena canac representa aproximadament el 42 % de la població
 |
| L’acord històric es va anunciar el 12 de juliol de 2025. Fotografia de la pàgina de Facebook de Philippe Gomès, expresident del govern de Nova Caledònia, un territori d’ultramar de França a l’oceà Pacífic. |
Escrit per Mong Palatino
Traduït per Gerard Soler
Diversos partits van signar un acord històric que reconeix l’Estat de Nova Caledònia dins de França.
Nova Caledònia és un territori del Pacífic Sud que va ser colonitzat per França l’any 1853 i que figura a la llista de les Nacions Unides per a la descolonització des de 1986. El transcendental Acord de Pau de Nouméa, signat el 1998, va establir un referèndum d’independència en tres fases per determinar el futur polític de Nova Caledònia. El tercer referèndum, celebrat el 2021, va ser boicotejat pel poble indígena canac durant la pandèmia.
El maig de 2024, van esclatar protestes i avalots després que l’Assemblea Nacional francesa votés un projecte de llei que hauria diluït la representació electoral del poble canac, que constitueix el 42 % dels 270.000 habitants de Nova Caledònia.
El president francès Emmanuel Macron va suspendre el projecte de llei i va prometre obrir un diàleg sobre la qüestió. El 12 de juliol de 2025, després de diversos mesos de negociacions, una delegació formada per dos grups independentistes i quatre grups contraris a la independència va signar i anunciar l'acord.
En resum, si s'acaba aprovant, l’acord de 13 pàgines, titulat oficialment el Projecte d’acord sobre el futur de Nova Caledònia, crearia un Estat de Nova Caledònia dins de França, i una nacionalitat neocaledoniana podria ser reconeguda per la comunitat internacional. Nova Caledònia assumiria més competències de govern, però França mantindria l’autoritat en matèria de defensa, moneda i justícia. Nova Caledònia podria crear les seves pròpies forces de seguretat provincials i tradicionals. També podria dur a terme relacions diplomàtiques sense intermediaris, però ho hauria de fer «respectant els compromisos internacionals i els interessos vitals de França».
El preàmbul del document reflecteix els compromisos assolits durant les intenses negociacions.
Macron va descriure l’acord com una «aposta per la confiança». El primer ministre francès, François Bayrou, va expressar «orgull» de veure un acord «a l’alçada de la història». El ministre francès d’ultramar, Manuel Valls, el va qualificar de «compromís intel·ligent».
Victor Tutugoro, un dels negociadors del bàndol independentista, va afirmar que havien arribat a un «compromís equilibrat».
Sonia Backès, líder unionista i presidenta de la Província del Sud, que va formar part de les negociacions, també va reiterar aquest punt.
Per entrar en vigor, la població de Nova Caledònia ha d'aprovar l’acord. També l'ha de ratificar el Parlament francès i ha d'incloure's en un article específic de la Constitució francesa.
El govern francès i els partits neocaledonians implicats en l’acord afronten la difícil tasca de convèncer els seus electors perquè hi donin suport. Un reportatge d’ABC va citar diversos líders de la societat civil de Nova Caledònia preocupats perquè s’abandonés la demanda de sobirania completa. En reaccionar a l’acord, un membre del partit dretà Reagrupament Nacional de França va plantejar dubtes sobre el seu contingut.
Emmanuel Tjibaou, cap dels independentistes del Front d’Alliberament Nacional Canac i Socialista (FLNKS, per les sigles en francès) a les negociacions, es va anticipar a les crítiques en una entrevista pels mitjans.
El periodista Nic Maclellan va resumir les perspectives d’aprovació de l’acord a França i a Nova Caledònia.
El referèndum a Nova Caledònia està previst inicialment per al 26 de febrer.
Sem comentários:
Enviar um comentário