El Govern espanyol emetrà monedes amb la cara de Gaudí i la inscripció «ESPAÑA»

L'executiu espanyol pretén fagocitar el centenari de la seva mort espanyolitzant la figura i l'obra

L'arquitecte Antoni Gaudí en la seva joventut

Nou episodi d'apropiació cultural d'un artista universal català, per part del Govern espanyol del PSOE. En aquesta ocasió. es tracta de l'arquitecte Antoni Gaudí, amb l'emissió de set monedes commemoratives pel centenari de la seva mort, previst per al 2026. Segons publica el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), aquestes peces de col·lecció inclouran imatges d'obres icòniques del geni català, com la Sagrada Família, el Park Güell i la Casa Milà, però amb una clara voluntat d'espanyolitzar-ne els noms i el context. Una decisió que no només ignora la identitat catalana de l'arquitecte, sinó que també menysprea figures clau del catalanisme com Eusebi Güell, el gran mecenes de Gaudí i un referent de la Renaixença.

El BOE detalla que les monedes, d'or i plata amb valors facials que van dels 10 als 400 euros, reproduiran al revers detalls de les obres modernistes. Per exemple, una de les peces mostrarà la Sagrada Família amb la inscripció "SAGRADA FAMILIA" –sense l'accent català i en majúscules castellanes–, una altra el "PARQUE GÜELL" –castellanitzant el nom original "Park Güell", que Güell va imposar amb la 'k' per evocar l'estil anglès–, i una tercera la "CASA MILA" –eliminant l'accent i adaptant el cognom Milà a l'ortografia castellana.

A l'anvers, la cara d'Antoni Gaudí apareixerà al costat de la paraula "ESPAÑA" en majúscules, un detall indignant que va en contra de la personalitat i els principis de l'arquitecte, un home de país que detestava el caràcter i la dominació espanyola de Catalunya. Una operació governamental que més que commemorar un autor busca apropiar-se'l des d'una prisma espanyolista.

 

Gaudí, catòlic i català

Nascut el 25 de juny de 1852 a Reus (Baix Camp) i mort el 10 de juny de 1926 a Barcelona, Antoni Gaudí és una figura universal de l'arquitectura, cèlebre per obres com la Sagrada Família, la Casa Batlló i el Park Güell. L'arquitecte va teixir un compromís profund amb la cultura, la llengua i la identitat catalana, un aspecte que es reflecteix tant en la seva arquitectura com en la seva vida personal. El seu catalanisme era d'arrel popular i fortament entroncat amb el seu credo catòlic.

Un dels moments que donen fe del seu caràcter i determinació va ocórrer el 1924, durant la Diada nacional de Catalunya, quan Gaudí, a 72 anys, va ser detingut per la policia espanyola per parlar en català, durant la dictadura de Primo de Rivera. Volia assistir a una missa en memòria dels caiguts de 1714 a l'església dels Sants Just i Pastor, però els agents li van exigir que parlés en castellà. La seva resposta va ser contundent: "La professió d'arquitecte m'obliga a pagar contribució i ja la pago, però no a deixar de parlar la meva llengua". Va afegir: "Jo en tinc prou amb la meva llengua".

Antoni Gaudí va ser membre de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1879-1889) i del Centre Excursionista de Catalunya, entitats que promovien la cultura i la història catalanes. Les seves excursions per Granollers, Banyuls o Montserrat, sovint acompanyat de personalitats com Jacint Verdaguer i Joan Maragall, reflectien el seu interès per descobrir el país. A més, va col·laborar en projectes com la restauració del monestir de Poblet quan era adolescent, un esforç per preservar un símbol de la història catalana que aleshores estava en ruïnes. Les seves obres incorporen molts elements arquitectònics i simbologia vinculada al país i a la seva història mil·lenària.

[Font: www.racocatala.cat]