David Bueno: «Cal riure abans d’anar a dormir»

Parlem amb David Bueno, guanyador del premi Josep Pla amb 'L'art de ser humans' (Destino)

David Bueno

Escrit per Michelle-Danielle Ioan

Biòloga i ambientòloga

 

 

David Bueno és doctor en biologia, investigador i professor de genètica a la Universitat de Barcelona i fundador de la càtedra de neuroeducació UB-EDU1st. També és assessor de l’International Bureau of Education de la UNESCO. Amb aquesta obra el conegut divulgador científic reivindica el paper fonamental per al desenvolupament humà i educatiu de les arts, com un conjunt, des de la música i la poesia fins a la ciència i la filosofia. Tot plegat a través d’un viatge per la neurociència i l’educació. Parlem amb ell sobre el llibre L’art de ser humans (Destino) i molt més.

Les arts tenen un origen biològic i evolutiu. Podríem arribar a dir que desvincular-nos de les arts clàssiques seria inhumà? Quins efectes podria tenir aquesta desvinculació?

Si ens desvinculéssim completament de les arts perdríem una part molt important de la nostra humanitat. No sé si dir-ne inhumà o no, però sí que perdríem fins i tot la relació amb nosaltres mateixos. Perquè amb un mateix també ens hi relacionem a través de les arts. Si et desvinculessis de totes les arts, et convertiries en una autòmata, i, precisament per això, no les podem perdre. Aquesta desvinculació s’ha produït perquè tradicionalment han estat percebudes en molts ambients de forma supèrflua. Però les arts no són simplement divertides: són importants, ens permeten experimentar. Fer un bon quadre és tan important com fer un bon pont, cada cosa en el seu àmbit.

La creativitat és anar més enllà d’allò immediat.

 David Bueno

Els humans som l’única espècie amb una capacitat creativa tan desenvolupada. Per què? Hi ha altres espècies amb formes incipients de creativitat?

En aquest moment no es coneix cap altra espècie viva que tingui mostres de creativitat. És a dir, no sabem si els neandertals eren o no eren creatius, segur que tenien una mica de creativitat perquè feien eines i les anaven innovant, però com que no en queda cap de viu hem d’extrapolar-ho a través de les eines que creaven. Per exemple, els ximpanzés fan servir eines, però no les fabriquen. Fan servir pedres per obrir nous, però no donen forma a les pedres perquè obrin millor les nous. Utilitzen el que hi ha al seu entorn, però no van més enllà. La creativitat és justament anar més enllà d’allò immediat.

Quins factors ens han fet únics, en aquest sentit?

La creativitat, tal com la coneixem ara, va aparèixer aproximadament al mateix temps que la parla oral. Els Homo sapiens arcaics, els neandertals, segur que parlaven, perquè els ximpanzés també tenen un llenguatge. Però aquest és un llenguatge no metafòric, de paraules aïllades, sense frases. Per tant, el seu llenguatge no és creatiu. Cada paraula vol dir una cosa i d’allà no la treus. Nosaltres, en canvi, podem fer metàfores. Quan diem que una persona té el cor de pedra, no té literalment el cor de pedra. Estem dient que és dura, qui és inhumana, és venjativa, això és creativitat, perquè estem associant una característica mineral a una cosa que és purament orgànica.  

Sabem que el llenguatge, tal com el coneixem a dia d’avui, té uns 80.000 anys. Bàsicament perquè va haver-hi un canvi estructural en el coll, que va permetre fer moltes més vocals encadenades i, per tant, enriquir tota l’expressió oral. Abans segur que parlàvem, segur.  Ara, el que no sabem és si feien metàfores o no, perquè no van deixar res escrit.

Junt amb aquest llenguatge oral, amb aquests canvis anatòmics, va haver-hi la gran explosió de les arts, arts rupestres, la música, els instruments musicals, les pràctiques religioses… Les eines, que fins aquest moment eren molt homogènies, també van començar a diversificar-se, a decorar-se. Una destral per tallar un os no tenia per què tenir un dibuix, tallaria igual. Però es feia, això és abstracció, és creativitat.

La curiositat és el motor de la creativitat, però no totes les persones som igual de curioses, ni tenim la mateixa sensibilitat per les arts. Aquest fet té una base genètica o és fruit només de l’educació i l’entorn?

Efectivament, és una barreja de biologia, genètica i educació. La genètica intervé, s’anomena heretabilitat. Tots som diferents segons quina sigui la nostra genètica, som rossos, morens o pèl-rojos o tenim la pell clara o més fosca, i el mateix passa amb les característiques cognitives. Hi ha un conjunt de gens que influeixen, no determinen, però sí que influeixen en ser més o menys creatiu, en ser més o menys intel·ligent o empàtic. Ara, l’educació fa tota la resta. Tu neixes amb una predisposició. Si el teu entorn t’anima a ser curiós, ho potenciaràs molt més, i si el teu entorn et penalitza, et mutilarà la curiositat, deixaràs de ser-ho.

Allò que ens emociona potencia la memòria, i les arts actuen sobre les emocions.

 David Bueno

Quin paper tenen les emocions en el procés d’aprenentatge? Quina connexió hi ha entre emoció i memòria?

Estan súper connectades. A nivell estructural, les emocions sorgeixen de l’amígdala, i la memòria està per tot el cervell, però es gestiona des de l’hipocamp. L’amígdala i l’hipocamp estan de costat, de manera que qualsevol cosa que ens emocioni, tant si l’emoció és còmoda com incòmoda, el cervell la reté millor. Quan una cosa ens fa por la recordem bé per si pot ser una amenaça, perquè la memòria és un sistema de supervivència. Si una cosa ens emociona, també la recordarem bé per si de cas perquè és una oportunitat. Per tant, allò que ens emociona potencia la memòria, i les arts actuen sobre les emocions.

Com es relaciona la intel·ligència amb la creativitat?

Estan relacionades, però no és una relació directa. Una persona pot ser molt intel·ligent i poc creativa, i viceversa. És clar que tot això depèn de com definim intel·ligència. Si definim la intel·ligència com la capacitat d’aplicar situacions noves. Això vol dir que no pots utilitzar les coses que has après tal qual, sinó que les has de processar de forma innovadora. La creativitat és intrínsecament dins de la intel·ligència.

Com afectarà la intel·ligència artificial a la nostra capacitat creativa?

Depèn de com la utilitzem. Si la fem servir perquè ens doni les respostes, mutilarà la nostra capacitat creativa. Si la fem servir com a font d’informació, per nosaltres anar més enllà, ens pot ajudar. No vol dir que ens faci ser més creatius, però sí que ens pot ajudar a desenvolupar la nostra creativitat. Jo la faig servir i no me n’amago, però la faig servir per això.

Com s’explica que el cervell dels mamífers perdi bona part de la plasticitat cerebral en passar de la infància a l’edat adulta, però que les persones el tinguem sempre plàstic?

A causa de mutacions que s’han produït a la nostra història evolutiva. Si les mutacions generen canvis, es veuen afavorides per l’ambient i són transmeses a la descendència. A poc a poc, es van escampant per tota la població, després de moltes generacions. En el cas de l’espècie humana no ens hem caracteritzat mai per ser especialment forts o àgils, comparat amb un lleó o un mico. Qualsevol canvi que ens va permetre utilitzar millor unes eines va afavorir la selecció natural i una millor supervivència. Això implica aprendre constantment.

Unes mutacions atzaroses van fer que els cervells humans no acabessin de madurar mai. De fet, en aquest sentit, som com adolescents tota la nostra vida. Si no, cada vegada que s’actualitzés el sistema operatiu de l’ordinador, ens quedaríem encallats, i no podríem continuar aprenent-ne. Quan ens anem fent grans, el nostre cervell va perdent plasticitat i va guanyant rigidesa. És com si aquesta rigidesa que en els altres animals arriba gairebé de cop amb l’edat adulta a nosaltres ens anés arribant molt lentament i, de fet, no acabés d’arribar mai, tret que tinguem una malaltia neurodegenerativa. A una persona gran li costa aprendre, però aprèn.

¿Hi ha diferències entre el cervell d’un «científic» i el d’un «artista»?

Si, hi ha diferències sempre entre els cervells, però menys del que sembla. Si tu et mires aspectes creatius, un científic també ha de ser creatiu. Si no, l’únic que faria seria reproduir els experiments que ha fet un altre. Què fem els científics? Llegim els experiments que han fet els altres i a partir dels seus mirem què podem aportar que no s’hagi fet mai, perquè si ja ho ha fet un altre, no té cap gràcia. Això és creatiu. Per tant, s’activen les zones de creativitat del cervell. Potser no tan sovint com a un pintor, potser un pintor cada vegada que fa un quadre nou se li activen, ja que per nosaltres el camí, és un treball molt més rutinari. Però això ja depèn de les tècniques pròpies de cada àrea de coneixement.

La primera vegada que Miró va pintar una de les seves famoses constel·lacions, segur que va ser una explosió de creativitat. Quan ja n’havia pintat 50, creativitat poca. Que no vol dir que cada una no explorés algun aspecte diferent de l’anterior. Igual que nosaltres: quan repetim els experiments, cada experiment explora alguna cosa diferent de l’anterior. També hi ha un altre factor i és que en ciència el mètode científic és extremadament estricte. I ha de ser així, perquè si no, el meu experiment ningú més el podria tornar a reproduir. En canvi, cada artista té el seu mètode i la seva manera de fer.

Consideres que els docents haurien de tenir una formació artística? Cal fomentar la sensibilitat?

Hi ha l’ara, i hi ha la utopia. En l’ara hi ha una falta de formació, especialment per als mestres de secundària a la universitat. Els docents de primària ho tenen bastant més clar, perquè en la formació del professorat tot això hi és ben present. Potser el que els falta a vegades són aspectes científics. Jo crec que és un problema. La major part de les persones que fan aquest grau universitari venen d’un batxillerat artístic, alguns de l’humanístic, i gairebé cap del científic. Per tant, cal compensar-ho. I aquí, a vegades, penso que com a universitat fallem. En canvi, en la secundària, venim molt especialitzats. A parer meu, en l’ara sí que fa falta aquesta formació. En la utopia, si aconseguim que la formació funcioni d’aquesta manera, ja no farà falta una forma específica, perquè ja vindran així.

Com podem estimular el cervell dels infants i adolescents a casa sense caure en la sobrecàrrega?

Respectant els seus ritmes, això implica també respectar els nostres ritmes com a adults, que també n’hem sobrepassats moltes vegades. Pels infants l’esmorzar, el dinar i el sopar han de ser sagrats. Necessiten com a mínim mitja hora per a cadascun d’aquests àpats, i si pot ser tres quarts d’hora millor, fent-ho sense presses, i amb un adult al seu costat, que mengi xerrant tranquil·lament amb ells. D’aquesta manera treiem pressió, i baixem estrès. Socialitzar és el que més rebaixa l’estrès.

Després, al sortir de l’escola fer un extraescolar no està malament. El que no pot ser és que des que surten de l’escola fins que arribin a sopar a casa no parin de fer extraescolars. Tothom hauria de tenir almenys de mitja hora a una hora, sense res programat a l’agenda per fer, sense obligacions a fer. Perquè hem creat una societat excessivament atrafegada, «la societat del cansament», per dir-ho amb el termes de Byung-Chul Han. I per últim, cal riure abans d’anar a dormir, els infants haurien d’anar a dormir amb una rialla. Els adults també, eh! Perquè és el que es fa descansar més a la nit. Si estem somrient, vol dir que estem produint endorfines, que són les neurohormones que generen aquesta sensació de placidesa tranquil·la. Tenim deu minuts lliures, i si no ens ocupem amb fer alguna cosa que pensem que és productiva, ens sentim malament, com si estiguéssim perdent el temps. Estem sobrepassant els límits del que és una estimulació sana i necessària.

Amb quin missatge t’agradaria que es quedessin els lectors?

En primer lloc, que totes les arts són importants, que no cal que tots les fem totes, no acabaríem mai. Pels que ens dediquem a la ciència, que hem de tenir presents a la nostra vida les altres arts. I pels que fan qualsevol altre art, que han de tenir presents la ciència i la filosofia. Això ens enriquirà com a persones i ens permetrà veure o tenir una visió més àmplia del món.

En segon lloc, en educació no podem separar de forma tan estricta i tan aviat la ciència de les arts. Perquè estem parlant del fet què amb 13-14 anys han de triar si faran més assignatures científiques, humanístiques o artístiques. Quan la majoria tria per allò que els avorreix menys, o per allò que menys males notes treuen. A més a aquesta edat no saps ni què vols fer. No saps del tot el que deixes de fer, que al final et podria ser útil no només professionalment sinó també com a persona. Què et satisfarà més, què t’omplirà més? Potser aquesta tria no s’hauria de fer d’una forma tan radical. Tu tries ciències, però continuaràs fent coses d’art. Tu tries art, però continuaràs fent coses de ciències, fins i tot dins un batxillerat. Hi ha d’haver especialització, però també ha d’anar acompanyada d’altres àmbits.

Recordes alguna experiència personal que t’hagi fet veure la relació entre les arts clàssiques i la ciència d’una manera diferent?

Sí, per exemple, haver conegut un científic i poeta de la talla d’en David Jou, que amb la poesia científica et permet entendre el món d’una manera completament diferent, però complementària a la ciència.

Ens pots parlar d’algun projecte que t’hagi inspirat i que relligui les arts i la ciència?

Al MIT (Massachusetts Institute of Technology), als Estats Units, fan residències per divulgadors, periodistes i artistes. S’hi poden passar un any i entrar a tots els laboratoris per inspirar-se. A Catalunya hi ha la iniciativa la_BAC, que busca acostar ciències, humanitats i arts. Ferran Adrià, a Cala Montjoi, també està creant un centre de creativitat on fer convocatòries perquè hi vagin persones de diferents àmbits, de la ciència, la cultura, la filosofia i les arts, a compartir-les.  La natura també és art. Els sorolls, els colors, les formes…

Si poguessis posar un missatge en una exposició d’art, què hi escriuries?

Jo plagiaria el títol d’una cançó de Metallica… Nothing Else Matters: No hi ha res més que importi.

 

[Foto: Joana de Querol - font: www.nuvol.com]