Un Shakespeare a Palestina

 

Més Llibres publica 'Entra l'Esperit', l'aclamada novel·la d'Isabella Hammad, un drama sobre la relació entre l'art, la identitat i el sentiment de pertinença.

Isabella Hammad

Escrit per Anna Carreras i Aubets

Traduïda de l’anglès per Maria Bosom i amb coberta de David de las Heras, la segona novel·la d’Isabella Hammad (Londres, 1992), Entra l’Esperit —Premi Aspen Words i Premi Encore— és la primera que es tradueix i es publica en català a Més Llibres. Hammad escriu la peripècia de l’actriu Sonia Nasir, de 38 anys, que torna a Haifa per visitar la seva germana gran, la Haneen (l’heroïna que fa de professora d’universitat, la bona samaritana que vol ajudar els palestins). Fa 11 anys que viu a Londres, allunyada de la seva terra, i ara, en el seu primer viatge de tornada des de la Segona Intifada i la mort dels seus avis, s’adona que el seu vincle amb Palestina és molt fràgil. La Sonia se sent com un fantasma de l’herència palestina, totalment desconnectada i desvinculada de les seves lluites. El contrast amb l’activisme de la Haneen és esfereïdor, fins i tot una mica forçat per part de Hammad.

 Per trobar un nou jo que encaixi dins l’ambient, la Sonia decideix formar part de la representació de Hamlet de Shakespeare que la directora Mariam pensa fer a Cisjordània (és important anotar que aquesta obra va ser prohibida pel govern d’Israel durant la Primera Intifada de 1989 perquè no inspirés els presoners palestins a agafar les armes), ja que pensa que l’obra pot ser una forma de resistència. Hammad tria un dels textos més canònics d’Occident, i ho fa, justament, per donar-li nous significats. La Sonia farà el paper de Gertrudis (mare de Hamlet, reina de Dinamarca, casada amb Claudi, germà del pare de Hamlet) en àrab clàssic. Passa més temps a Ramal·lah que a Haifa, amb un grup d’homes palestins que, malgrat els egos i les prioritats, volen portar Shakespeare a aquesta banda del mur. Quan la Sonia es compromet amb l’obra de teatre, el ritme d’Entra l’Esperit deixa de ser dens i lent, passa a ser més fluid i tens i es concentra en les reflexions de la Sonia sobre els límits de l’art en situacions desesperades i les múltiples capes de la identitat palestina.

La nit d’estrena de Hamlet es converteix en una metàfora del context exterior: els oprimits desafien els opressors muntant una actuació i els soldats passen a ser figurants. Abans de començar els assaigs, Hammad presenta els actors en comptes dels personatges en format de biografia breu, i després mostra part dels assaigs escrits en format d’obra de teatre, fent de la novel·la un exemple de metaliteratura i d’intertextualitat que no quadra massa amb el to general del text, però que tampoc fa nosa. L’important d’Entra l’Esperit és que l’art sempre treu els fantasmes a la llum. Una obra d’art pot afectar el món? En una crisi humanitària i política com la de Palestina, quina mena de contribució pot representar una obra de teatre?

La narradora palestino–holandesa, la Sonia, enfila una ficció política estructurada en 17 capítols en què el context personal i polític de la Palestina actual presenta les lluites del dia a dia amb el teló de fons de les protestes massives. La Sonia surt d’una relació turmentada amb un director de teatre de Londres i, malgrat tot, encara se sent perseguida pel seu propi passat estereotipat (els estius d’infantesa a Haifa, un matrimoni fracassat, un avortament involuntari, etc.). Un passat espectral que Isabella Hammad entrellaça amb el passat històric de Palestina amb molta desimboltura. El jurat del Premi Aspen Words va destacar l’exploració dels temes de la diàspora, el desplaçament i la recerca d’identitat, i alhora va definir la literatura de Hammad com una narrativa commovedora sobre la resiliència i el sentiment de pertinença. Si la vida imita l’art i l’art imita la vida, qui escriu el guió?

[Foto: Elizabeth Van Loan - font: www.nuvol.com]