«La gent de Gaza és, també, un arxiu oral, molt important per lluitar contra la narrativa del colonialisme»

Arrenca la segona temporada de ‘Nexes’, la sèrie de pòdcasts del CIEMEN, amb un episodi sobre la memòria del poble palestí

 

“Per eliminar les nacions, el primer que es fa és treure’ls la memòria.” La cita, de l’escriptor txec Milan Kundera, sintetitza una de les moltes negacions simultànies que pateix el poble palestí sota l’ocupació israeliana des de 1948 i que centra l’episodi “Palestina: la història que no oblidem” de la sèrie de pòdcasts Nexes, del CIEMEN. Al llarg de tres quarts d’hora, el capítol inclou reflexions sobre les narratives que sostenen la colonització i sobre el paper de la memòria col·lectiva, tant in situ com a la diàspora.


L’episodi dedicat a la memòria del poble palestí és el primer de la segona temporada de Nexes, una sèrie de pòdcasts que aborda els drets humans i les migracions des de la perspectiva de les comunitats residents a Catalunya. En la primera temporada, Nexes va centrar-se en els pobles originaris del nord-oest d’Àfrica, i va acostar-se a les realitats dels amazics, sahrauís i soninkes, en una sèrie de sis pòdcasts. En aquesta segona temporada, coordinada i presentada per la periodista Alba Cartanyà, el focus està posat en els pobles de la ribera oriental de la Mediterrània.

La forma com es percep la memòria del poble palestí fora de les comunitats palestines està mediatitzada pel relat del sionisme. Un relat que a l’activista palestina Salam al-Maslamani, una de les tres persones participants en el pòdcast, es va veure sorpresa per com era d’hegemònic a Catalunya quan ella va arribar-hi el 1987. “Quan hem perdut el relat, els palestins?”, es demanava llavors. Al-Maslamani pensa que la feina feta per la comunitat palestina ha estat fonamental per fer bascular l’opinió pública catalana cap a posicions més conscients i comprensives de la situació d’opressió que pateix el poble palestí.

La conversa de “Palestina: la història que no oblidem” també fa referència, com és obvi, als esdeveniments que es despleguen a Gaza des de fa un any i la relació que tenen amb la memòria col·lectiva. Des d’aquesta perspectiva, el segon convidat del pòdcast, Mohammed Hamarsha, periodista de la xarxa palestina Al-Shabarka, destaca el valor que té el fet que “el 80% de la gent de Gaza són refugiats o descendents de refugiats”. Aquesta gent “són un arxiu oral. Han parlat amb els seus avis, que van néixer a Palestina a les dècades de 1930 i 1940, al que ara es diu Israel. Això és molt important per lluitar contra el relat sionista, contra la narrativa del colonialisme i del món blanc occidental”. Hamarsha explica el treball de recopilació de fonts orals que el poble palestí duu a terme des de fa quatre dècades, i que continua avui, “perquè el que va passar el 1948 no és història: la Nakba continua en procés. La gent de Gaza està documentant la seva Nakba en viu”.

El tercer convidat del pòdcast, Laurent Cohen Medina, copresident de Junts–Associació Catalana de Jueus i Palestins, considera que les narratives hegemòniques a Israel beuen, sobretot, d’una “visió monolítica” elaborada per una part dels jueus europeus, que en tot cas no poden representar tota la diversitat de relats i memòries dels jueus. Abans d’Israel “ja hi havia un món, a l’Orient Mitjà”, diu Cohen, “i l’estat nació és un reduccionisme: una nació, una terra i una religió”. Per Cohen, de la diàspora estant “és més fàcil poder parlar, s’és més lliure. Es poden trencar mites, es pot debatre. No hi ha els murs imposats al terreny”.

Tots els episodis de Nexes es poden trobar al web del CIEMEN i a les plataformes Spotify i Ivoox, i formen part del projecte Som Part.

 

[Imatge: David Forniès - RafahKid Kid @ Flickr - font: www.nationalia.cat]