Paul Auster, d’‘Invisible’ a ‘Sunset Park’

 

Escrit per Vicent Garcia Devís

L’escriptor, poeta, guionista i director de cinema nord-americà Paul Benjamin Auster (Newark, Nova Jersey; 1947), des de sempre, construeix històries d’ambient quotidians on no abunden els diàlegs, però les seues històries no són novel·les mudes, com les ha qualificat algun sector de la crítica en infinitat d’ocasions. Es ben cert que en les seues narracions no es detecten molts diàlegs, però les seues obres estan construïdes a partir de la juxtaposició d’escenes de personatges que intervenen en debats, discussions i paraules. Auster basteix històries diverses dintre de la història nuclear amb una complexitat narrativa sorprenentment moderna i rupturista, composta de digressions i de lectures sobre una mateixa acció vista des de diversos punts diferents, un fet coincident i simètric que és narrat des d’òptiques molt distintes… com un calidoscopi multicolor.

En Invisible (2009), Paul Auster, descriu amb detall l’arquitectura vital d’Adam Walker, un jove aspirant a poeta, que coneix casualment en una festa a Nova York un enigmàtic i extravagant professor francés, Rudolf Born. En aquesta mateixa festa, el jove Walker coneix també a Margot, l’estranya i seductora parella d’en Born. En el capítol “Primavera” és el jove Walker qui fa de narrador i ens explica aquest triangle pervers que navega pel camí de l’aprenentatge de la vida, un recorregut vital que desembocarà en un assassinat comés per Rudolf Born, en defensar-se d’un atracador que l’amenaçava amb una arma mentre passejava amb el seu nou amic. L’innecessari assassinat del lladre, un negre adolescent, en paraules de Walker que ha presenciat els fets, és el principi de la fi de l’amistat entre els dos joves. Violència, obsessions, vicis i molt de sexe recorren sinuosament la columna vertebral d’aquesta història d’històries covada pel circumspecte i famós escriptor nord-americà. Es tracta d’un relat contat en diagonal pels tres narradors protagonistes amb òptiques i explicacions ben distintes.

En el capítol “Tardor” ens assabentem que Walker ja és mort i que, prèviament, unes setmanes abans de l’òbit, li havia enviat per correu unes memòries a un amic de quan estaven a la universitat, Jim Freeman. El moribund li adreça l’original de l’assaig autobiogràfic a Freeman, que és un escriptor d’èxit, com un alter ego del mateix Auster, perquè el publique abans que li arribe la mort a causa d’un càncer.

                                       Edicions 62 (2012)

En aquesta part del gruixut document testamentari (“Tardor”), Adam Walker relata com li desagradava la seua pròpia família, des del dia de la mort traumàtica d’un germà petit… i el temps durant el qual va viure amb la seua germana Gwyn, de la qual estava profundament enamorat. El relat detalla amb una morbosa precisió la relació incestuosa d’aquesta relació entre els germans. Però, de nou, sorgeix una nova història dintre de la crònica matriu, que fa que la Gwyn negui moltes de les asseveracions del seu germà difunt, sobretot en allò que fa referència a la relació afectivo-sexual que presumptament van tenir. Ella ara està casada i és una dona respectable.

L’obra se’ns presenta amb un interessant joc d’identitats confrontades, com una mena de memòries escrites per en Walker que seran publicades amb noms ficticis perquè així ho decideixen la Gwyn i Freeman. Un entramat arquitectònic encara més complex construeix Auster a la novel·la Sunset Park (2010), només un any després de publicar Invisible.

Miles Heller, el protagonista principal, torna de nou a ser un personatge enfonsat en provocar accidentalment la mort del seu germà petit. Aquest personatge de vint-i-pocs anys fuig de casa i no es comunica amb els pares en set llargs anys. El pare és un editor independent que tracta desesperadament de salvar el seu negoci i el seu matrimoni, i viu en l’angoixa de recuperar la relació amb el seu fill, que subsisteix com un fugitiu. Milles Heller té una vida complicada en excés, com tots els personatges d’Auster, i està enamorat d’una jove menor d’edat. Heller, després de set anys d’absència total, torna a Nova York, la ciutat amada de l’escriptor juntament amb París, i viu en una casa abandonada de Sunset Park, amb una policromia de personatges a cada un més extravagant que l’altre: en Bing Nathan és percussionista, treballa a l’Hospital de les Coses Trencades i busca desesperadament una primera trobada de sexe homosexual per a comprovar i descartar que no és gai; l’Ellen Brice, una artista melancòlica que viu obsedida les vint-i-quatre hores per visions eròtiques d’alta tensió, de les quals ella és protagonista principal, i l’Alice Bergstrom, una estudiant que està a punt de finalitzar la seua tesi doctoral. Tots viuen o malviuen en aquest espai okupa il·legal fins a l’arribada de la policia i un violent desnonament. El perdó i també el ressentiment, ambdues reaccions alhora, estaran presents en el retorn del fill pròdig a la ciutat i a casa.

                                        Edicions 62 (2017)

Aquests Invisible i Sunset Park han estat publicats per Edicions 62 i traduïdes per Albert Nolla i són una autèntica lliçó dels esdeveniments quotidians en la vida d’uns joves amb un dolorós passat familiar, perduts enfront d’un futur boirós en la selva ferotge de la gran ciutat. Joves que intenten aprendre a volar, en un món ple de complicacions i incerteses. En paraules de l’editora de llibres per a adults de Booklist, Donna Seaman, aquesta epopeia és una petita joia literària: “Les vides de cadascun dels personatges de Sunset Park revelen les nostres pròpies esquerdes i la profunda necessitat de comunicació, coherència i bellesa dels éssers humans.” I el mateix es podria afirmar del relat i els personatges d’Invisible.

Com un flashback, enrere queden, entre altres, la primigènia i magnífica Trilogia de Nova York, El llibre de les il·lusions i la seua última ficció 4 3 2 1.

Paul Auster, bon deixeble dels grans literats nord-americans Melville i Hawthorne, ha mesclat en la mateixa batedora i ha fet fènyer en una sola pasta, a través de tota la seua trajectòria literària, allò que ha aprés dels seus admirats Franz Kafka i Samuel Beckett, fusionats amb els versos de poetes vells com Hölderlin i Leopardi. I les lliçons il·lustrades dels Assaigs de Montaigne i el Quixot de Cervantes. Les bones traduccions, diu el professor i assagista Gustau Muñoz, són la saba jove i nova de les llengües.

 

[Font: www.laveudelsllibres.cat]