Un barri de parlants d’irlandès a Dublín

 

L’Ajuntament engega un projecte per estendre l’ús del gaèlic a la capital d’Irlanda

La República d’Irlanda fa anys que ha posat en marxa una ambiciosa estratègia per revitalitzar el gaèlic irlandès, llengua oficial al país, juntament amb l’anglès, però amb una presència minsa en totes les esferes de la vida. Per capgirar aquesta situació, el govern irlandès va engegar el 2010 l’Estratègia de 20 anys per a la Llengua Irlandesa 2010-2030, que té com a objectiu incrementar el nombre de parlants d’irlandès dels 77.185 que hi havia a la República, segons el cens del 2011, (73.803 el 2016) a 250.000 el 2030.

Els plans del govern inclouen mesures en els àmbits de l’educació, l’administració pública i els mitjans de comunicació, entre d’altres, però topen amb un escull molt important: els parlants d’irlandès tenen molt pocs espais on puguin practicar la seva llengua, especialment a les ciutats, on hi té una presència molt escassa en termes percentuals.

Aquest és el motiu que ha portat l’Ajuntament de Dublín i l’entitat en defensa de la llengua Conradh na Gaeilge a dissenyar un pla per fer el gaèlic més visible i utilitzat a la capital que té una fita molt ambiciosa: crear un barri de parlants d’irlandès a la ciutat.

Les dades més recents assenyalen que a Dublín hi ha prop de 16.000 persones que fan servir l’irlandès de forma quotidiana. Segons una enquesta feta per l’Ajuntament de Dublín el febrer passat, al 69% dels habitants de la capital els agradaria que la llengua tingués més presència a la ciutat i un 74% desitjaven que hi hagués més oportunitats d’aprendre gaèlic a la capital.

A primers d’aquest any, el consistori dublinès va aprovar un pressupost de 325.000 euros per al projecte BÁC le Gaeilge per impulsar l’irlandès a la capital. El pla preveu promoure la llengua en els negocis locals com botigues i restaurants i contribuir que els parlants d’irlandès tinguin espais per practicar la seva llengua i se centra als voltants del carrer Harcourt. De fet, en aquella zona ja hi ha una sèrie d’establiments on els parlants d’irlandès troben rètols en la seva llengua i personal que els pot atendre en gaèlic.

El següent pas és aconseguir que els dublinesos puguin fer vida normal en la seva llengua a tot un barri sencer de la capital.

 

[Font: www.diaridelallengua.cat]