L'escriptor portuguès parla a 'L'home duplicat' de la identitat de l'ésser humà
José Saramago només es clonaria a si mateix per viure més anys amb la seva dona. El premi Nobel portuguès va presentar ahir a Madrid la seva última obra, L'home duplicat (Edicions 62 / Alfaguara), i va explicar que és "una novel·la gairebé policíaca on algú busca algú". L'escriptor es va preguntar sobre la seva identitat i va arribar a la conclusió que conèixer-se un mateix i els altres és una tasca impossible. L'única possibilitat l'ofereix l'amor, "l'únic que ens permet conèixer-nos".
L'home duplicat explica la història de Tertuliano Máximo Afonso, un professor d'Història que descobreix un altre home idèntic a ell. Tots dos pensaran que el seu doble els ha robat el seu lloc i la pugna per la pròpia identitat acabarà en tragèdia.
ESPERAR LA INSPIRACIÓ
L'escriptor, que ha fet 80 anys, va explicar que la idea se li va acudir mentre s'afaitava davant del mirall. Saramago, que no acostuma a buscar temes per a les seves obres sinó que espera que li arribin les idees, feia mesos que vivia en la incertesa per la falta d'inspiració, però va acabar redactant la novel·la en set mesos. El nou títol surt amb una tirada de 170.000 exemplars, 10.000 en català. L'home duplicat, traduït al castellà per Pilar del Río, dona de l'escriptor, present en la roda de premsa, ja es ven a l'Amèrica Llatina, excepte a Mèxic. El traductor al català ha estat Xavier Pàmies.
Saramago va acceptar que Juan Cruz, d'Alfaguara, presentés l'obra com "un llibre feliç d'un autor feliç, amb una traductora feliç", però va explicar que els seus personatges no en són. En la novel·la, va dir, "no hi ha alegria però sí humor". L'expressió de la seva angoixa es fa a través de la ironia, "que és com xiular quan un passa al costat d'un cementiri per disfressar la por". Aquest sentiment domina, segons l'autor, la vida de l'home d'avui, "que té por a perdre la feina, o a no pagar la hipoteca, perquè el sistema ha convertit l'ésser humà en una cosa rebutjable". Els protagonistes són "homes senzills, no dolents", va explicar Saramago, que va afirmar que la maldat li sembla "repugnant" i que n'hi ha massa al món perquè ell li obri les portes de les seves novel·les.
ESCRIURE PER PROTESTAR
L'autor va demanar als periodistes que no qualifiquessin les seves declaracions de subversives i va negar que hagi fet servir els seus llibres com a pamflets. Saramago va afegir que no escriu per amor "sinó per desassossec" i perquè no li agrada la realitat. Va resumir la motivació de l'escriptura amb una frase lapidària: "Els escriptors viuen de la infelicitat del món. En un món feliç, no seria escriptor".
L'autor d'Assaig sobre la ceguesa i Tots els noms va dir fa temps que La caverna tancava una trilogia. Ara, ha canviat d'opinió i pensa que L'home duplicat acaba millor el conjunt. No va estar d'acord amb un crític que va opinar que el seu estil havia fet un gir, i va defensar que la seva manera de narrar és la mateixa que en altres llibres: "Potser més austera, però si a L'Evangeli segons Jesucrist li tragués els adorns, l'estil seria el mateix".
La seva manera de veure la vida, "la meva càmera de fotos", sí que ha canviat. Explica que abans tenia "un gran angular i ara no". Ha canviat el col·lectiu dels seus primers llibres per la persona, i va afegir que descobrir "l'obvietat que el col·lectiu està format per persones" ha variat la seva perspectiva. Saramago va dubtar que existeixi la identitat dels pobles perquè, si així fos, "tots ens comportaríem de forma similar en el temps, i no ho fem". Sí que defensa la identitat de les generacions, i l'exemple és que "darrere d'una generació compromesa, en ve una altra a la qual tot li importa un rave".
Sem comentários:
Enviar um comentário