Una recerca impulsada pel CIEMEN aposta per reconèixer a Catalunya els pobles minoritzats en clau de justícia global

Les investigadores Mariona Lladonosa i Güneş Öztürk proposen una “mirada de definició i ampliació conceptual dels drets col·lectius” amb un decàleg de propostes que beu de les aportacions recollides al treball de camp

El reconeixement dels pobles minoritzats hauria de ser una prioritat a Catalunya en termes de justícia global, així com un element del procés de construcció nacional del país. És la síntesi de la proposta que Mariona Lladonosa i Özgür Güneş Öztürk fan a partir d’una recerca que, elaborada per aquestes dues investigadores i professores de la Universitat de Lleida i impulsada pel CIEMEN, ha donat com a fruit el dossier “Pobles minoritzats, drets col·lectius i justícia global a Catalunya”, acabat de publicar.

El dossier fixa la seva atenció en la situació dels col·lectius residents a Catalunya que estan minoritzats als seus països d’origen o que —com és el cas del poble armeni, un dels casos tractats al treball— travessen algun context de negació de drets. Per al treball de camp del dossier, iniciat el febrer de 2019, Öztürk i Lladonosa han fet 18 entrevistes a 23 persones, amb les quals, a més, es va fer una sessió final de retorn i noves aportacions el desembre del mateix any. De les persones participants, 14 són membres de diversos col·lectius minoritzats —amazic, armeni, caixmiri, fulani, gitano, sikh i soninke— i 9 són agents de l’àmbit polític i administratiu de Catalunya i del món associatiu.

“L’aportació més important del dossier”, expliquen les dues autores del text, “a banda de fer aflorar una realitat social i política invisibilitzada en relació amb les identitats, és la proposta reflexiva i raonada d’impuls del principi de justícia global materialitzable a Catalunya en termes polítics, per la via del reconeixement dels pobles minoritzats com una qüestió de justícia i com a element del propi procés continuat de construcció nacional”.

El dossier ha estat coordinat i editat per David Forniès, tècnic de projectes d’Educació per a la Justícia Global del CIEMEN. L’ONG dels pobles sense estat estima que a Catalunya hi ha entre 150.000 i 250.000 persones amb identitats minoritzades als seus països d’origen. El col·lectiu més nombrós entre aquestes persones és l’amazic (entre 100.000 i 200.000 persones depenent de les fonts), al qual cal sumar diversos milers de persones respectivament per a col·lectius com el sikh, el soninke, el fulani, el quítxua, el diola, l’armeni o el caixmiri, amb poblacions menors d’origen kurd, palestí o sindhi. A banda d’aquestes, cal afegir encara la presència del poble gitano a Catalunya (entre 80.00 i 90.000 persones), un cas que també queda recollit al dossier.

“El dossier planteja una mirada de definició i ampliació conceptual dels drets col·lectius a Catalunya”, expliquen Lladonosa i Öztürk. “El fet de centrar-nos en els col·lectius minoritzats en origen és especialment important, ja que el dossier planteja una proposta que parteix del principi de justícia transnacional, entenent-ho com un praxi que proposa atendre (o tenir presents) els diferents processos de minorització d’aquests col·lectius”, diuen les acadèmiques.

Un decàleg que beu de les aportacions de les persones entrevistades

La proposta del dossier, “quant al reconeixement de la seva diferència, rebutja simplificar i essencialitzar les identitats culturals, entenent aquesta diferència com una forma de ‘relació social’ que es construeix dins d’un sistema amb eixos de discriminació múltiples. A més a més, això no és una simple aproximació intel·lectual sinó que parteix de les reivindicacions integrals dels col·lectius entrevistats”, expliquen Öztürk i Lladonosa.

Així, el treball conclou amb un decàleg de recomanacions i línies de treball futur “que beuen de les aportacions recollides en el treball de camp i derivades de l’anàlisi” de les investigadores, segons es llegeix al dossier. Entre aquestes hi ha l’assumpció de la política de l’antirracisme com a principi de l’administració catalana, el reconeixement efectiu i simbòlic dels col·lectius minoritzats, un impuls més decidit per a les seves llengües als centres educatius o la definició, per part de l’Intergrup pels Drets Col·lectius dels Pobles al Parlament de Catalunya, d’una tasca de coneixement i reconeixement de la situació dels drets col·lectius dels pobles a Catalunya, i no només als seus territoris d’origen. El decàleg proposa que aquestes mesures i altres es duguin a terme sota “l’adopció d’un consens compartit sobre drets col·lectius” a Catalunya i establint “la justícia global com a principi”.

Recerca del projecte Som Part, del CIEMEN

El dossier, que es pot descarregar gratuïtament des del web de Nationalia, ha comptat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcerlona (AMB). La recerca s’ha dut a terme en el marc de Som Part, el projecte d’Educació per a la Justícia Global que executa el CIEMEN des de 2015 i que centra la seva atenció en els pobles minoritzats.

En el marc d’aquest projecte s’han publicat uns altres cinc dossiers que, amb “Pobles minoritzats, drets col·lectius i justícia global a Catalunya”, formen la Col·lecció Drets Col·lectius. A banda, Som Part també incorpora una oferta formativa centrada en els drets dels pobles i de les dones a través de l’Escola d’Estiu del CIEMEN i de diversos seminaris universitaris.

Som Part concedeix una atenció especial al poble amazic. Entre les activitats més destacades del CIEMEN amb aquesta col·lectiu hi ha la publicació del mètode d’aprenentatge de la llengua amaziga Tc wawjdm, que es pot descarregar des del web del CIEMEN.

 

[Font: www.nationalia.cat]