Totes les llengües del món menys el català

El català és un idioma extraordinari. I abans que algú em titlli de supremacista (ja els veig venir), concreto que en el català s’hi donen un munt de circumstàncies extraordinàries, tan difícil de donar-se en un sol idioma com les condicions per allotjar la vida en un planeta. Per posar un exemple: fer un documental reflexionant sobre la salut  de l’idioma (lluny de ser l’enveja d’altres cadenes on, al prime-time, solen oferir programes de no gaire nivell cultural) et converteix en provincià i algú poc menys despreocupat que Florentino Pérez pels assumptes de temàtica social[1]. I és que és ben sabut que totes les llengües del món s’han de protegir menys el català, que serveix només per posar el debat identitari per sobre del social. Som així. O per dir-ho diferent: totes les llengües del mon són cultura menys el català, que és ser tractorià. 

Escrit per Ramon Pardina 

Però la singularitat de la nostra llengua no acaba aquí. En el marc del festival de cultura txarnega[2], recordo haver llegit que el català exercia la dominació de classe. Prodigiós. Tant era que la meva experiència personal fos exactament la contrària. Òbviament, totes les llengües del món serveixen per comunicar-se menys el català, que és una eina d’opressió social.

L’escriptor kenià Ngũgĩ wa Thiong’o diu que cap llengua és superior a una altra. Això és perquè no sabia que l’idioma que comparteixen Ramon Llull i Josep Bou reunia tantes meravelles. Com ara aquesta altra: en qualsevol lloc del món parlar l’idioma propi és una obligació. (Si vas a Alemanya pots passar en anglès durant un temps, però algú s’imagina no parlar-lo després de vint anys?). Doncs aquí no cal. Pam. Repetiu-ho amb mi: totes les llengües del món són obligatòries menys el català, que és un mèrit[3]. I no només això sinó que, segons com, és una discriminació[4].

Si a aquestes alçades no us he enamorat per parlar una llengua tan única com el català, deixeu-me afegir el millor de tot. A la manera d’un David contra Goliat filològic, el català és l’únic idioma que amb menys de 10 milions de parlants és capaç de posar en perill el segon idioma més parlat del món, amb 572 milions de parlants. Boooom! Jo diria que èpica i fragilitat no combinen gaire bé (a la manera dels policies que, abans de l’1 d’octubre, eren capaços de reduir una tempesta amb les mans i, poc després, es declaraven atemorits per unes àvies amb cares d’odi), però es veu que és veritat. Per això Javier Cercas ven molt menys que Jesús Montcada. O Víctor Amela molt menys que Víctor Català. Deu ser això. Això i que, naturalment, totes les llengües minoritàries (i minoritzades) del món s’han de protegir menys el català, que amenaça les llengües poderoses.

I evidentment encara no hem parlat del punt estrella de tot debat filològic. Les reminiscències de les llengües ibèriques? No, les torradores. No cal que us digui, a aquestes alçades, que per a totes les llengües del món parlar amb els electrodomèstics és el futur (The Internet of Things) menys pel català, que és motiu de hihihaha[5].

No ho hagués dit mai però, veient tot això, m’atreveixo a dir que Ovidi Montllor estava equivocat. Hi ha gent que no vol que es parli, s’escrigui o es pensi en català. I simplement, no volen que es parli, s’escrigui o es pensi en català. O per fer-ho més entenedor: totes les llengües del món s’han de parlar menys el català, que si un dia es deixa de parlar tampoc no passa res. Menys problemes pels funcionaris.

[1] Per cert, a TV3 aquest dimarts s’ha emès un documental sobre ximpanzés. És d’esperar que algú posi el crit al cel per posar la salut dels ximpanzés per damunt del veritablement important: la salut de les persones.

[2] Escrit amb “tx” com a l’original, no fos cas que corregís la falta i m’acusessin d’escarnir les classes populars, que s’expressen com volen. Com si no hi hagués grans escriptors d’origen humil.

[3] I realment, tal com estan les coses, parlar català a segons quin lloc és un mèrit. Especialment a un jutjat, on et poden caure 2.500 euros de multa.

[4] I totes les llengües del món tenen un territori de parla menys el català, que és fer pancatalanisme.

[5] Personalment, trobo molt malament que s’hagi centrat el debat en les torradores. Quan tothom sap que el que realment necessita el català és un cafetera per poder demanar un cafè amb gel i que t’entengui.

[Foto: Kristina Fluor (Unsplash) - font: www.nuvol.com ]