Primera documentació: 24/01/2011
| Tipus | sintagmació |
| Contextos | Van especular amb Mascarell fins a empènyer-lo als braços de Mas, i sembla clar que a finals de desembre no comptaven amb Montse Tura per a l’alcaldia de Barcelona; altrament, no l’haurien posat dins la gàbia daurada de la mesa del Parlament. [Ara, 24/01/2011] |
| Representa, a més, un exemple més sobre la necessitat de despertar i advertir la urgència de prendre consciència que l’espai de confortabilitat de què ens hem dotat potser no sigui més que una gàbia daurada que ens impedeix de volar. [La Vanguardia, 10/02/2018] | |
| Observacions | Una gàbia és una mena de caixa tancada, limitada amb barres, llistons o filferros separats per espais buits i que s’utilitza per guardar-hi animals, especialment ocells o animals salvatges, i amb què se’ls priva de llibertat de moviment. Les gàbies també poden ser metafòriques, però, i s’utilitzen per fer referència a allò que lliga o que atura els moviments d’algú. En aquest context, per dissimular la duresa del que representa una gàbia, es pot pintar de daurat, per tal com l’or és el metall més preciós i s’associa a objectes valuosos, a més de les reminiscències que té amb el sol i la reialesa, o fins i tot el luxe i la felicitat. Tot i així, la gàbia no deixa de ser-ho i per això es recorre al sintagma gàbia daurada per referir-se a situacions que poden ser aparentment atractives i còmodes però que en realitat són limitadores i restrictives, o també per referir-se a llocs en què algú sembla viure amb luxe, però no en pot gaudir plenament perquè té poca llibertat. |
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário