Per mitjà de Julià Florit, de l’Institut Ramon Llull, he entrat en contacte amb Alejandro Margulis, un periodista i escriptor, fundador de la revista Ayesha. Margulis va fundar la revista amb una colla d’amics l’any 1978, en plena dictadura, i l’aventura va durar fins al 1980. “Érem molt joves aleshores, jo tenia setze anys”, em diu. El nom Ayesha prové d’un personatge de “She, A History of Adventure”, una novel·la fantàstica de Henry Rider Haggard, una de les més venudes de la història.
Escrit per Bernat Puigtobella
Ara, quaranta anys després, la capçalera ha ressuscitat amb la mateixa vocació dels seus inicis: donar a conèixer textos inèdits. Ayesha continua sent una revista de paper i circula de manera gairebé clandestina. Alejandro les reparteix una a una a aquells que la compren, gairebé com si fos material subversiu. “En un moment en què hi ha una sobreoferta de productes culturals, la censura existeix per excés. Res està prohibit, però la sobreproducció fa que les propostes alternatives quedin ocultes”.
Margulis és conscient que el gran desafiament no és fer una revista sinó la seva difusió. Les llibreries estan tan plenes de novetats que gairebé no tenen espai per exhibir les revistes. “Les llibreries del país estan totes al límit de fer suspensió de pagaments”, em diu, amb un deix de desesperació que he vist en molta gent aquests dies a Buenos Aires. “En els darrers tres anys la producció editorial s’ha reduït un 50%. La gent no pot comprar llibres perquè ha de fer front a altres prioritats de primera necessitat. I ja no diguem llibres editats a Espanya, que tenen uns preus prohibitius”, el lamenta Margulis.
El director d’Ayesha s’ha hagut de buscar altres aliats i assajar circuits alternatius per fer arribar la revista als lectors. Si McLuhan va dir que el mitjà és el missatge, Margulis sosté que avui dia “el contingut és el packaging”. La revista es ven de persona a persona, retractilada en un paquet que també inclou un llibre. Amb aquest plus confia donar als lectors alguna cosa més.
Imprimir una revista és un esforça cada vegada més gran. La revista Ayesha té un apartat de publicitat, però és molt reduït i discret, apareix només al final de tot. La seva difusió limitada fa que sigui difícil comercialitzar-ne l’espai. Margulis coneix el sector, ha treballat també en mitjans com Clarín o La Nación, els dos diaris de més tirada de Buenos Aires, però d’un temps ençà es dedica exclusivament a l’escriptura i l’activisme cultural.
Margulis em regala un exemplar històric de la primera etapa, una revista del desembre de 1978 amb una coberta il·lustrada per un jove Guillermo Kuitca, avui un dels pintors més cotitzats de l’Argentina. Aquest número conté un relat distòpic de Hebe Monges, titulat Nueva Ley, en què famílies senceres que no poden pagar el lloguer s’acullen a un programa governamental per desaparèixer i morir d’una manera indolora. És un conte impressionant, i encara avui fa posar els pèls de punta que va ser escrit en un moment en què la gent literalment ‘desapareixia’. Margulis, que aleshores no era conscient del que passava, sent autèntic ‘pànic retrospectiu’ d’haver publicat un text tan vertiginós com aquest. Més tard Margulis va dedicar tot un llibre als desapareguts, titulat Reconstrucciones de desaparecidos. M’explica amb horror que una de les col·laboradores de la primera etapa, Gloria Kehoe Wilson, mai va rebre l’exemplar d’Ayesha perquè va desaparèixer. No ho vaig saber fins molts anys més tard, quan vaig llegir el seu nom en una llista de desapareguts publicada a l’estranger.
Aquest any, Margulis publicarà el llibre Padre ausente (Camelot), tant a Espanya com a Mèxic i Argentina. Es tracta d’un relat d’autoficció en què un jove escriptor passa comptes amb el seu pare, que el va abandonar.
Ayesha compta amb una complicitat excepcional, la de María Kodama, vídua de Jorge Luis Borges, que forma part del jurat del concurs literari que organitza la revista. Kodama també ha facilitat un dels projectes més engrescadors que té ara mateix Margulis sobre la taula. Publicar un conte de Borges, l’única història d’amor de l’autor de El Aleph. Es tracta d’un relat que Borges mai no va arribar a escriure, però que va explicar a Margulis en una llarga conversa, que ell ha transcrit. Fins ara aquest conte només s’havia editat una vegada en una revista mèdica especialitzada l’any 1982 i és pràcticament introbable. “M’agradaria publicar-la en un volum amb la versió original castellana i tot de traduccions a altres llengües al darrere”, em diu Margulis, pendent de trobar una editorial capaç de projectar aquesta joia literària, que m’ha deixat llegir amb la promesa que sigui discret.
Podeu trobar més informació al facebook de la revista Ayesha.
[Font: www.nuvol.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário