El periodista Jordi Sugranyes publica 'Joventut més enllà. 30 anys de música en català' on explica la seva trajectòria professional com a cronista de concerts
Poca gent pot presumir d’haver anat a 2800 concerts, però Jordi Sugranyes n’és un d’ells. Ho ha fet i ara vol compartir tota aquesta experiència en un llibre: Joventut més enllà. 30 anys de música en català (La Banya Edicions, 2019). En ell relata curiositats i anècdotes viscudes al llarg d’aquests anys d’intensa militància a la música en directe de Catalunya.
Jordi Sugranyes és un melòman empedreït. També conegut com “El Crack del Sona 9” pel seguiment fet als grups novells el concurs Sona 9 que organitza la revista Enderrock, treballa en el món del periodisme i la comunicació des dels 15 anys. Ha passat per Ràdio Tau i Ràdio Music Club, ambdues de Reus, Ràdio Valls, TV Reus i Canal Reus TV, entre d'altres. És un clàssic de l’escena musical catalana i cronista de concerts, tasca que bolca en el seu bloc “StockdesoTV”.
A partir de la proposta d’un company de professió, l’autor decideix narrar en primera persona i cronològicament la seva trajectòria professional com a videoperiodista. Durant vuit anys ha estat consultant tota la informació acumulada (programes de ràdio i televisió, entrevistes, àudios, vídeos, fotografies, videocròniques, texts, etc), i ara en presenta el resultat; un relat dividit en 24 capítols on apareixen més de 3800 personatges del món de la música, entre els quals hi ha músics, managers, promotors, tècnics, activistes, periodistes i fans.
La narració comença a Reus. Ciutat natal de l’autor, i després de passar per 56 comarques diferents, i conclou a Tarragona. Un viatge en el temps apassionant on la música feta a casa nostra n’és la protagonista.
Viasona no ha volgut desaprofitar per fer unes preguntes a aquest expert de la música en directe:
De qui era el primer concert que vas anar? El primer concert que vaig anar va ser a un dels Tradivàrius, que van fer el 4 de juny de 1988 a La Palma de Reus. Tradivàrius era una jove formació folk-rock de Reus que presentaven la maqueta Vents de Bretanya (Autoedició, 1988). Jo era molt jove, encara no havia fet els 16 anys.
I l'últim? L'últim va ser el dels Seikos presentant el cd Viaje al centro (Coopula, 2019), del passat 5 d'abril a la Sala Lo Submarino de Reus. Va ser el concert número 2945. En aquesta sala he anat a molts concerts. De fet, la portada del llibre està feta en aquesta sala amb la imatge de fons dels instruments reals que van utilitzar els grups Segonamà i Jokb.
Quin recordes amb més afecte? Quan vaig al País Valencià em trobo molt ben acollit i en podria dir diversos. Justament una de les formacions que més he vist en directe en aquelles terres, els Òwix, els he convidat a participar en la presentació del llibre el pròxim 20 d'abril a Reus.
I el més desastrós? Com a concert desastrós en recordo un dels Lax'n'busto de quan presentaven el cd Objectiu la lluna (LNB Música/ Música Global, 2008) la tardor del 2008. I no pel grup, sinó perquè aquell vespre l'organització no em va deixar gravar imatges del concert i, a més a més, em van requisar la càmera de vídeo.
Quin grup no ens podem perdre en directe? Escombraré cap a casa. No ens podem perdre en directe al cantautor i exregidor juantxi de l'Ajuntament de Reus, Ariel Santamaria. I més d'ençà que interpreta "La Balada del Jordi Sugranyes", una cançó que la va allargant i adaptant a mesura que vaig duent a terme diferents iniciatives.
Quina ha estat l'anècdota més sonada en un concert? D'anècdotes el llibre n'és ple. Una de les més sonades per a mi va ser la de l'Aquelarre de Cervera de l'any 1990. Es van suspendre totes les actuacions a causa d'una potent tempesta de llamps i trons. Vam acabar conversant amb els components del grup Piràmid agenollats sota l'escenari per no mullar-nos.
I l'últim? L'últim va ser el dels Seikos presentant el cd Viaje al centro (Coopula, 2019), del passat 5 d'abril a la Sala Lo Submarino de Reus. Va ser el concert número 2945. En aquesta sala he anat a molts concerts. De fet, la portada del llibre està feta en aquesta sala amb la imatge de fons dels instruments reals que van utilitzar els grups Segonamà i Jokb.
Quin recordes amb més afecte? Quan vaig al País Valencià em trobo molt ben acollit i en podria dir diversos. Justament una de les formacions que més he vist en directe en aquelles terres, els Òwix, els he convidat a participar en la presentació del llibre el pròxim 20 d'abril a Reus.
I el més desastrós? Com a concert desastrós en recordo un dels Lax'n'busto de quan presentaven el cd Objectiu la lluna (LNB Música/ Música Global, 2008) la tardor del 2008. I no pel grup, sinó perquè aquell vespre l'organització no em va deixar gravar imatges del concert i, a més a més, em van requisar la càmera de vídeo.
Quin grup no ens podem perdre en directe? Escombraré cap a casa. No ens podem perdre en directe al cantautor i exregidor juantxi de l'Ajuntament de Reus, Ariel Santamaria. I més d'ençà que interpreta "La Balada del Jordi Sugranyes", una cançó que la va allargant i adaptant a mesura que vaig duent a terme diferents iniciatives.
Quina ha estat l'anècdota més sonada en un concert? D'anècdotes el llibre n'és ple. Una de les més sonades per a mi va ser la de l'Aquelarre de Cervera de l'any 1990. Es van suspendre totes les actuacions a causa d'una potent tempesta de llamps i trons. Vam acabar conversant amb els components del grup Piràmid agenollats sota l'escenari per no mullar-nos.
Seguiràs anant a concerts els pròxims 30 anys? Seguiré anant a concerts. Estic escrivint ja la continuació del llibre que estic presentant.
A partir d'ara, cada vegada que vagis a un concert, pensa que és molt probable que entre el públic hi hagi també en Jordi Sugranyes.
[Font: www.viasona.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário