Ausir e gausir

Escrich per Domergue Sumien 

Inventari

Dziubi Steenbergen / Pexels

Los vèrbs ausir (del latin audire) e gausir (del latin gaudere) coneisson qualques evolucions comunas. Es interessant de los estandardizar en lor cercant de formas similaras.

Lo vèrb ausir pòt preferir las formas estandards seguentas a l’infinitiu.
 

— occitan general / lengadocian ausir
— gascon ausir
— provençal ausir
— niçard audir
— auvernhat ausir
— vivaroalpenc auvir
— lemosin auvir

(catalan oir)
(francés ouïr)
(italian udire)
(espanhòl oír)

 
Lo vèrb gausir pòt preferir las formas estandards seguentas.
 

— occitan general / lengadocian gausir
— gascon gausir
— provençal gausir
— niçard gaudir
— auvernhat jausir
— vivaroalpenc jauvir
— lemosin jauvir

(catalan gaudir)
(francés jouir)
(italian godere)
(espanhòl gozar)

 

La sola diferéncia notabla de forma, entre los vèrbs ausir e gausir, es la g- iniciala, que deven regularament j- davant a dins lo grop nòrd-occitan (lemosin, auvernhat e vivaroalpenc).

 
S’òm cèrca pas d’estandard, la variacions localas devenon pus complèxas, evidentament.
 

a)
— provençal ausir/auvir
— auvernhat ausir/auvir
— gascon ausir/audir, etc.

b)
— provençal gausir/gauvir/gaudir
— auvernhat jausir/jauvir
— gascon gausir/gaudir, etc.

 
 
De diferéncas de sens segon la forma?
 

En provençal, entre las diferentas formas localas atestadas, la forma gausir pren l’ensemble dels senses possibles d’aqueste vèrb, “aver de plaser” e “usar”, mentre que la forma gaudir se limita al sens d’“aver de plaser”. Aquela especializacion dels senses se tròba pas dins l’usatge niçard de la forma gaudir, ni dins l’usatge gascon de las formas gausir o gaudir (en gascon, en tot cas, la question se pausa gaire perque lo sens d’“aver de plaser” es dominant, lo sens d’“usar” sembla mens frequent per aqueste mot). Per tant, en provençal estandard, seriá un avantatge de preferir la forma unica gausir: rassembla totes los senses possibles e facilita la correspondéncia amb los autres dialèctes.
 
 
Modèls de conjugason
 
Tocant la conjugason, lo vèrb ausir (audir, auvir) coneis la 2ª conjugason amb iss/ish, dicha incoativa o sufixada (completament regulara). Mas tanben pòt seguir la 2ª conjugason sens iss/ish, dicha non incoativa o mièja sufixada (amb qualques irregularitats).
 
Lo vèrb gausir (gaudir, jauvir, jausir), el, seguís pus massissament la 2ª conjugason amb iss/ish, dicha incoativa o sufixada (completament regulara).
 
 
Complexitat dels francismes e italianismes
 
Se consideram los trebolaments de las lengas dominantas, l’afar se complica.
 
Lo tipe gausir (gaudir, jauvir, jausir), dins lo sens d’“aver de plaser”, coneis lo francisme superflú joïr* que ven del francés jouir.
 
Son derivat regausir (regaudir, rejauvir, rejausir) coneis tanben lo francisme inutil rejoïr* que ven del francés réjouir. 
 
Al País Niçard e dins las Valadas, i a d’influéncias italianas en mai d’aquò.
 
Lo tipe niçard gaudir e lo tipe vivaroalpenc jauvir, dins lo sens d’“aver de plaser”, subisson l’italianisme gòdre* o gòder* que ven de l’italian godere.
 
En niçard popular, l’usatge de gòdre* enfranh las leis essencialas de la fonologia occitana perque impausa de manténer ò [ɔ] dins las sillabas qu’an pas d’accent tonic. Per exemple al present, se conjuga ansin: gòdi*, gòdes*, gòde*, gòdèm*(!), gòdètz*(!), gòdon*. 

 

La forma niçarda autentica e estandard, gaudir, a pas aqueles inconvenients, que se conjuga regularament: gaudissi, gaudisses, gaudisse, gaudissèm, gaudissètz, gaudisson.

[Poblejat dins www.jornalet.com]