Roger Mas: «Temia que ‘Les cançons tel·lúriques' signifiquessin fer un pas enrere»

 Un any després d'haver-se publicat, el solsonenc Roger Mas presenta finalment a Barcelona, acompanyat de deu músics, un dels discos més unànimement aclamats de la música catalana dels últims anys

Escrit per GUILLEM VIDAL 

Entrades exhaurides. No podia ser de cap altra manera si el que calia era estar en concordança amb la bona acollida que, des del Sant Jordi de l'any passat, han tingut Les cançons tel·lúriques, sisè disc –publicat per K-Indústria– del cantant solsonenc Roger Mas. Les crítiques excel·lents, pràcticament unànimes, que va rebre el treball –nodrit d'adaptacions de versos de Verdaguer i de cançons populars de la seva terra com ara Els goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona i el Ball de l'Àliga de la Patum de Berga– no han permès, tanmateix, que Roger Mas hagi pogut presentar Les cançons tel·lúriques amb els deu músics –quartet de corda inclòs– que van enregistrar-lo. Ho va fer, el setembre passat, a Sant Boi de Llobregat i Solsona, i avui, al Festival de Guitarra de Barcelona, en un recital a les nou del vespre, a la Sala 2 de L'Auditori, per al qual ja fa setmanes que hi ha una gran expectació.

–És frustrant que Les cançons tel·lúriques, tal com van ser concebudes, s'hagin presentat únicament a l'Altaveu de Sant Boi, a Solsona i, ara, a Barcelona?

–«No ha estat frustrant, tot i que no deixa de ser curiós que l'espectacle només s'hagi pogut fer a L'Altaveu, que va apostar-hi fort, a Solsona, on jugava a casa, i ara, un any després d'haver-se estrenat, a Barcelona, una mica en pla ‘les comarques ens visiten'. Però, vaja, no hauria de fer el ploramiques, ja que amb aquest disc se m'ha tractat molt bé.»

–L'he sentit dir més d'una vegada que ni de bon tros s'imaginava que Les cançons tel·lúriques tindrien el ressò que han acabat tenint...

–«Era la mena de disc que necessitava fer en aquell moment, tot i que temia que, pel seu risc, signifiqués fer un pas enrere. Venia de fer Mística domèstica, que potser perquè s'ajustava més als estàndards de la cançó clàssica i el pop va funcionar força millor que els meus discos anteriors. Les cançons tel·lúriques, en canvi, tot i que va acabar sortint menys integrista del que tenia ideat, era un treball menys accessible. És, de fet, un disc que reclama un petit esforç de l'oient, molt més que Mística domèstica, i veure que estem en un país en què es pot fer aquest petit esforç em complau.»

–Com han funcionat aquestes cançons en els seus recitals fora de Catalunya?

–«Sorprenentment bé. Al Brasil, al mercat cultural de Salvador (Bahía), les reaccions del públic em van deixar bastant distret. S'acosten a la música amb innocència i sense prejudicis, i em vaig quedar al·lucinat de quanta cosa et pot arribar a transmetre una gent que, de tu, no en sap res.»

–Què ens pot avançar del seu pròxim disc?

–«És un disc que, inicialment, tenia previst que es publiqués enguany, però Les cançons tel·lúriques, que m'han acabat portant molta feina, no m'ho han permès. Les cançons tel·lúriques no tenia lletres meves, de manera que tinc ganes de tornar-ne a escriure. Serà un disc, però, de cançons curtes i senzilles, com les que hi havia a Mística domèstica, tot i que no seguiran els cànons de la cançó clàssica sinó que tindran una llibertat total pel que fa a les estructures i les harmonies. Hi haurà el mateix equip de músics i tècnics que a Les cançons tel·lúriques, la meitat de cançons ja estan fetes i, en principi, es publicarà el 2010.»

[Foto: Xell Mas - font: www.elpuntavui.cat]