«Anem», una cançó tel•lúrica d’en Roger Mas

Ja hi navegat prou

per les mars de la terra

de golfos de neguit,

d'onades de tristesa.

Barqueta mia, anem,

anem--se'n, barca meva,

cap a la mar del cel,

avui que està serena.

Ací navego a rem,

allí ho farem a vela,

sens témer los esculls,

sens por de la tempesta.

Ai! en la mar d'ací

taurons hi ha i balenes;

en la d'allí tot són

blanquíssimes nimfes

florides en l'atzur

entre esgranalls d'estrelles.