Primera documentació: 4/02/1999
| Tipus | composició culta |
| Contextos | Ara comença a sortir la veritat. És com una cicatriu, un tema dolorós per als francesos perquè els costa assumir aquesta part de la historia. [El Periódico de Catalunya, 4/02/1999] |
| Ara bé, tal com ja he avançat en alguns articles durant els darrers mesos, la crisi està deixant unes cicatrius molt marcades en el mercat de treball: diferències salarials per gènere, rotació laboral, treball a temps parcial, entre d’altres. [Avui, 11/09/2016] | |
| Observacions | La cicatriu és la marca que queda a la pell (o en un òrgan intern) quan s’ha curat una ferida. Efectivament, el mal està curat però la cicatriu ens recorda que hi va haver una ferida i que pot haver-hi encara alguna sensibilitat en aquell lloc. Semblantment, les persones i les societats poden rebre ferides de caràcter no físic i, un cop curades, també es diu que queden cicatrius, records del dolor passat. |
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário