Tipus | conversió |
Contextos | Però un vent que bufa més que el d’un eixugacabells poden retornar-nos en pocs segons a l’edat de pedra, quan el tapall era el màxim exponent de la civilització (hem deixat enrere el quaternari per instal·lar-nos al trifàsic, que és el cafè amb llet i conyac, una manera molt agra d’existir). [El Periódico, 7/08/1998] |
De vostè depèn en part, senyor conseller, que això es compleixi o bé que continuem amb tradicions més nostres com el carajillo o el trifàsic. [Ara, 18/07/2012] | |
Observacions | L’adjectiu trifàsic -a és un dels casos paradigmàtics, juntament amb avitaminosi, del fenomen de la parasíntesi, pel qual s’adjunten simultàniament un prefix (tri-) i un sufix (-ic) a un lexema (fase), sense que existeixin a la llengua els parells trifase ni fàsic. Aquest adjectiu apareix al DIEC2, definit com allò ‘que té tres fases’ o ‘que produeix o utilitza un corrent trifàsic’, però tal com es veu en els contextos, s’ha produït una conversió sintàctica, és a dir, d’un adjectiu ha passat a un substantiu. Alhora, ha experimentat un canvi de sentit i fa referència al cafè amb una mica de llet i unes gotes de licor, normalment d’aiguardent. |
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário