xacra m

Primera documentació: 23/03/2007

Tipus	manlleu del sànscrit
Contextos	Primera parada: El séptimo chakra, una tragicomèdia sobre un fals sanador hindú que és enxampat en ple frau per una malalta de càncer a qui li pretén obrir un xacra. [Ara, 16/07/2013]
	Ells són set, com els set xacres o punts energètics que algunes doctrines orientals identifiquen en el cos humà. [Avui, 9/05/2017]
Observacions	El mot xacra és un manlleu del sànscrit que significa ‘roda’, en el sentit de ‘cercle’, que ha arribat a la llengua catalana de la mà del ioga, una pràctica espiritual d’origen religiós pròpia de l’hinduisme. En aquest marc, un xacra es concep com un dels centres de poder espiritual i eteri del cos humà (Oxford English Dictionary). D’acord amb l’hinduisme, el cos està format per set xacres o punts d’energia principals (algunes doctrines diuen que en són sis) que se situen al llarg de la columna vertebral. Concretament, es tracta d’un canal en què es rep, s’acumula i es distribueix l’energia i l’“aire” del cos. D’acord amb aquesta creença, a través de la pràctica de la meditació s’aspira a ser capaç de fer circular l’aire per aquest canal central per moure l’energia i la força vital. Cada un d’aquest xacres rep un nom diferent i es representa també de formes i colors diversos. En català, el Termcat ha adaptat aquest manlleu del sànscrit amb la forma txacra, definit com a ‘cadascun dels set centres energètics situats al llarg de la columna vertebral que posen en contacte i interacció el cos físic i el cos subtil’, però l’Observatori no n’ha recollit cap ocurrència.

[Font: neolosfera.wordpress.com]