El cel segons Jacint Verdaguer

“Voleu saber què és lo paradís? Posau-vos tota l’aigua de la mar en lo palmell de la mà, i després vos ho diré”, escrivia Jacint Verdaguer al pròleg d’Al Cel. Publicat un any després de la mort del poeta, el 1903, Al Cel conté alguns dels seus poemes més coneguts, com “Plus ultra” o “Caminant”. Ara Verdaguer Edicions n’acaba de publicar una nova edició crítica, a cura de Pere Tió.

Jacint Verdaguer retratat per Ramon Casas.

Escrit per Griselda Oliver i Alabau

Al Cel va ser escrit per Verdaguer com una segona part de les Flors del Calvari, encara que al final es va acabar publicant de manera diferent. En aquesta obra, Verdaguer es proposa arribar al cel per aconseguir la contemplació de Déu i atènyer el llenguatge sagrat. “La descripció del model de paradís no és el tema principal del llibre Al Cel, sinó més aviat el desig d’arribar a Déu en el viatge per la volta del firmament i les estrelles. Tanmateix, hi traspuen de manera constant entorns paradisíacs propis de l’Edèn, que de fet es reiteren en el conjunt de les obres de Verdaguer, tant en les composicions sobre la naturalesa, com, sobretot, en la poesia mística”, aclareix el curador de la present edició crítica, Pere Tió.

El cel que Verdaguer presenta en aquesta obra parteix de la seva formació religiosa i teològica i, especialment, del llibre del Gènesi i de les interpretacions i ampliacions dels pares de l’Església o la patrística llatina, com Sant Ambròs, Sant Jeroni, Sant Bonaventura, Sant Bernat o Sant Agustí. “Les variants del paradís en la patrística, prenent com a base el Gènesi, parlen dels arbres frondosos, el riu de les quatre branques, suaus herbeis, flors i ocells, olors, abundància de fruites, varietat de gemmes (maragdes i carboncle), llet i mel que broten de la terra, eterna primavera sense fred ni tempestes, sense la malaltia ni la mort, i presència dels benaventurats amb cossos bells però sense concupiscència ni maldat”, escriu Pere Tió al pròleg. “El paradís que Verdaguer ens presenta és com un dolç espai de sons, músiques i harmonies”, suggereix el curador, que també explica que aquesta visió del paradís com un escenari bucòlic és la que arrela en el Renaixement i que dona més importància a la part més humana del cel.

La Diputació de Barcelona impulsa la difusió de l’obra de Verdaguer

Aquesta nova edició publicada per Verdaguer Edicions (Fundació Jacint Verdaguer) s’emmarca dins l’impuls que la Diputació de Barcelona ha volgut donar a la difusió de l’obra del poeta, en un acord que inclou un programa ampli d’activitats per a la conservació, la recerca i la difusió de l’obra de l’autor. L’acord ha estat signat per la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, i l’alcalde de Folgueroles i president del patronat de la Fundació Jacint Verdaguer, Carles Baronet.

Amb aquest acord, s’han previst activitats de recerca i innovació amb la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la UVic-UCC, amb altres universitats i equips de treball, la creació i seguiment del Premi Verdaguer de Recerca, els treballs conjunts amb escoles i instituts, la creació i coproducció d’espectacles a l’entorn de l’obra de Verdaguer, i la promoció i producció d’exposicions, entre d’altres. L’aportació econòmica del conveni és de 96.000 euros.

A banda de la publicació d’Al Cel, coincidint amb el 50è aniversari de la inauguració de la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles, se n’han remodelat les instal·lacions i s’han adaptat els continguts per fer-los més accessibles a les persones amb dificultats auditives i visuals. Aquesta renovació forma part del programa Mirada Tàctil de la institució.

[Font: www.nuvol.com - la versió del poema <Caminant>, cantada per Roger Mas, es troba dins aquest enllaç: https://sephatrad.blogspot.com.br/2013/07/caminant-jacint-verdaguer.html]