Un sempre es creu que les marceix el temps i l'absència.
Però el seu tren ara se'n va, ara retorna...
Son aquelles petites coses que ens va deixar un temps de roses en un racó, en un paper o en un calaix.
Pacients, t'assetgen com aquell lladre darrere una porta.
Et tenen pres sota els seus peus com fulles mortes que el vent aixeca aquí o allà.
S'enlairen tristes per arreu i ens fan plorar sense avisar quan ningú no ens veu…
["Aquelles petites coses" (Joan Manuel Serrat) es troba al disc "Joies robades" (2008), de Joan Isaac]
Sem comentários:
Enviar um comentário