Neolosfera: parkour m

Primera documentació: 9/03/2008

Tipus	manlleu del francès
Contextos	Per a desenvolupar aquesta idea el Bloc Jove ha triat com a metàfora visual el parkour, una moderna pràctica esportiva urbana consistent a desplaçar-se superant tot tipus d’obstacles. [Pàgina26, 9/03/2008]
	La dificultat que comporten aquestes piruetes i salts requereix de l’aficionat al parkour una molt bona preparació física. [La Vanguardia, 12/09/2015]
Observacions	La paraula parkour prové del francès parcours ‘recorregut’ i designa una ‘activitat que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà superant els obstacles que es troben en el camí, amb agilitat i força física i sense l’ajut de cap instrument’, segons la definició que en dóna el Termcat, que també recull com a sinònim complementari el sintagma art del desplaçament. L’origen del parkour se situa a començaments de segle xx, quan Georges Hébert (1875-1957), professor d’educació física francès, va promoure un mètode d’entrenament físic basat en la superació d’obstacles, que es va convertir en precursor de mètodes d’entrenament militar o per als bombers. A la dècada dels vuitanta, David Belle i Sébastien Foucan van desenvolupar el mètode d’Hébert canviant el medi natural per l’urbà.

[Font: neolosfera.wordpress.com]