El Ministeri de Justícia no deixa clar en quines condicions específiques es podrà fer la prova en aquesta llengua
Ja fa temps que advocats i conselleria de Justícia demanen al
Ministeri espanyol poder fer la prova d’accés a l’advocacia en català, en un intent de respectar els drets lingüístics dels aspirants i el Codi Civil de Catalunya. Des que es va crear aquest examen l’any 2011 en compliment de la normativa europea, aquesta llengua no ha estat permesa en cap de les tres proves que s’han fet, la darrera el mes de febrer passat. El mes de maig, el Tribunal Suprem va avalar que els exàmens només es fessin en castellà, però a la nova convocatòria del 29 d'octubre, el Ministeri sí que ha
inclòs la possibilitat d'usar les llengües cooficials. Ara bé, els
condicionants per fer-ho no estan ben especificats, tal com recull El PuntAvui.
El text que apareix al BOE del 22 de juliol passat diu literalment: “La prova d'aptitud es farà en castellà. En el cas que la prova es faci en una comunitat autònoma amb una altra llengua cooficial, la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia, en funció del nombre d'alumnes i de les disponibilitats tècniques, podrà posar a disposició dels aspirants la realització de la prova també en la llengua de la comunitat autònoma”. El text no especifica quants alumnes són necessaris perquè la prova es pugui fer en català ni quines disponibilitat tècniques es necessiten per garantir l’ús d’aquesta llengua. El Col·legi d’Advocats de Barcelona, però, ho veu com un pas endavant i “celebra” que aquesta nova convocatòria ja contempli la possibilitat de fer la prova d’accés en català, encara que els requisits siguin genèrics i poc especificats.
Cal tenir en compte que l’ús del català al jutjats és totalment testimonial. Segons ha constatat la Plataforma per la Llengua, l'any 2015 només un 8,4% de les sentències es van dictar en català. De fet, aquest percentatge significa una reducció de 4 punts respecte l'any 2014. El Consell d'Europa va recomanar a l'executiu espanyol que modifiqués el marc jurídic perquè les autoritats judicials a les comunitats autònomes poguessin fer els procediments en català. El govern espanyol ha fet cas omís d’aquesta recomanació i, abans, el parlament de Madrid ja va votar en contra de modificar la llei orgànica del poder judicial en matèria de drets lingüístics.
El text que apareix al BOE del 22 de juliol passat diu literalment: “La prova d'aptitud es farà en castellà. En el cas que la prova es faci en una comunitat autònoma amb una altra llengua cooficial, la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia, en funció del nombre d'alumnes i de les disponibilitats tècniques, podrà posar a disposició dels aspirants la realització de la prova també en la llengua de la comunitat autònoma”. El text no especifica quants alumnes són necessaris perquè la prova es pugui fer en català ni quines disponibilitat tècniques es necessiten per garantir l’ús d’aquesta llengua. El Col·legi d’Advocats de Barcelona, però, ho veu com un pas endavant i “celebra” que aquesta nova convocatòria ja contempli la possibilitat de fer la prova d’accés en català, encara que els requisits siguin genèrics i poc especificats.
Cal tenir en compte que l’ús del català al jutjats és totalment testimonial. Segons ha constatat la Plataforma per la Llengua, l'any 2015 només un 8,4% de les sentències es van dictar en català. De fet, aquest percentatge significa una reducció de 4 punts respecte l'any 2014. El Consell d'Europa va recomanar a l'executiu espanyol que modifiqués el marc jurídic perquè les autoritats judicials a les comunitats autònomes poguessin fer els procediments en català. El govern espanyol ha fet cas omís d’aquesta recomanació i, abans, el parlament de Madrid ja va votar en contra de modificar la llei orgànica del poder judicial en matèria de drets lingüístics.
[Font: www.racocatala.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário