La Plataforma Mozaika restitueix el passat i el present dels judeocatalans: no es passejaven pels calls parlant judeoespanyol
 |
| El desaparegut carrer dels Jueus de Valls, el 1917 |
Escrit per Toni Coromina
La plataforma cultural jueva Mozaika ha editat, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, el llibre Erets Catalunya.
Una crònica hebrea del s. III fins al s. XXI , un extens volum de 600
pàgines sobre l’actualitat i el passat jueu de Catalunya.
L’advocat Carles Basteiro-Bertoli, director de l’edició i
vicepresident de Mozaika, explica que aquesta entitat “divulga la
cultura jueva arrelada a Catalunya des d’una visió moderna, jove,
respectuosa amb les tradicions, però també transgressora i oberta a la
realitat de la tolerància”. Segons Basteiro, a través de diversos
autors de referencia –historiadors, politòlegs, escriptors, poetes,
artistes i intel·lectuals en general– el llibre “s’endinsa en les
profunditats d’Erets (el nom hebreu de Catalunya), terra escollida i
feta pròpia, on els jueus fan pàtria”.
El llibre s’obre amb una introducció de Víctor Sörenssen
(director de la Comunitat Israelita de Barcelona) que destaca que “la
implicació, participació i obertura de la comunitat jueva catalana en el
teixit social ha permès que les joves generacions jueves, ja nascudes a
la Catalunya democràtica, tornin a veure’s immerses en el joc de les
identitats múltiples i les lleialtats compartides”. Dividit en tres
parts lligades a tres períodes cronològics, la publicació aplega
escrits, fotografies, imatges, referències a l’art contemporani, la
novel·la, els exilis i tota mena de documents, on destaca un compendi de
més de 200 calls jueus de 40 poblacions catalanes.
Les tres seccions són oxigenades amb insercions de petits
llibres de poesia catalana jueva –o d’inspiració jueva– escrita des de
l’edat mitjana fins als nostres dies, amb poemes de Bonafeu, Carner,
Espriu, Carles Duarte, Pere Bonnín, Blai Bonet, Blanca Llum Vidal o
Arnau Pons. Aquest darrer, referint-se a la revifalla de la cultura
jueva catalana, diu que “Europa es defineix sovint com a judeocristiana,
quan en realitat és profundament grecocristiana. El fet és que té un
desconeixement recalcitrant del llegat hebreu: el judaisme no ha estat
mai l’Antic Testament. Europa, amb tot el seu espectre polític, sempre
mostra serioses dificultats d’acceptar el jueu i el musulmà en la seva
diferència”.
A banda dels calls més coneguts, com els de Barcelona,
Girona, Besalú, Tortosa, Lleida o Tàrrega, el llibre aprofundeix en la
gran quantitat de poblacions del sud de Catalunya, com Falset, Valls o
Móra d’Ebre, amb una història de resistència a l’expulsió dels jueus
l’any 1942 i una convivència exemplar de les tres religions. Per la
documentació medieval trobada, també són interessants els de Vic, Arenys
de Mar, Cubelles o Cervera.
Per Assumpció Hosta, directora del Patronat Call de
Girona, “la rehabilitació dels calls, l’evolució en les excavacions
arqueològiques, un increment de la recerca als arxius que ens ha
proporcionat nova informació documental, si bé no són prova fefaent, en
molts casos sí que són factors imprescindibles per augmentar-ne el
coneixement”.
Tessa Calders, directora de l’Institut Món Juïc, apunta
que “en un determinat moment la nostra comunitat jueva va perdre, de la
seva memòria, el record d’un passat català, cosa que no justifica que el
reinventin amb el beneplàcit dels investigadors fins al punt d’estar
convençuts, per exemple, que els jueus medievals de Falset, Barcelona o
Tàrrega es passejaven pels calls parlant judeoespanyol. Aquesta és una
de les conclusions a les quals s’arriba erròniament quan no es fa
distinció entre els jueus catalans i els sefardites”.
L’historiador Joan Pérez Ventayol comenta que a principis
del segle XX, a Catalunya i a Espanya “el judaisme estava circumscrit
al record d’un passat llunyà, a mites i creences populars i a un discurs
religiós eminentment antijueu”. Poc després, el catolicisme català
(catalanista, reformista i atent als nous aires de canvi dels catòlics
europeus) “va definir una relació de tolerància amb el món hebreu
condicionada a la conversió final dels jueus a la fe cristiana”.
En el vessant polític, “el catalanisme d’esquerres
reconeixia i defensava els jueus perseguits i condemnava l’antisemitisme
de Hitler. El regionalisme no era tan explícit, però també denunciava
la persecució per motius polítics o racials. Per la seva banda, el
carlisme, tot i rebutjar tèbiament la persecució racista dels nazis,
considerava els jueus agents principals de la conspiració maçònica i
bolxevic”.
Altres treballs presents en el llibre estan
relacionats amb els tòpics sobre els jueus, la història dels sefardites,
la càbala, els xuetes mallorquins, les migracions jueves cap a
Catalunya, els pioners, l’antisemitisme, l’acollida i l’auxili de
Barcelona als refugiats de la persecució nazi, o la nova comunitat
israelita.
[Foto: Pere Català Pic/Arxiu Municipal de Valls - font: www.lavanguardia.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário