Les cartes d’amor de Salinger a Oona

Frédéric Beigbeder, 2016. Institut Francès de Barcelona.

Per Carles Domenec 

A la novel·la 'Oona i Salinger', publicada en català per Amsterdam i en castellà per Anagrama, el francès Frédéric Beigbeder (Neuilly-sur-Seine, 1965) planteja alguns dels límits de la ficció històrica i recorda la història d'amor d'Oona, filla del dramaturg Eugene O'Neill, i Salinger, que començà a un club nocturn de Nova York.

L'any 1940, ell tenia 21 anys i ella, 15. El cèlebre escriptor mantindrà perenne el sentiment d'amor de joventut. En canvi, Oona passarà full i es convertirà en la dona de Charles Chaplin. Les cartes de Salinger a Oona són un punt clau de l'argument: hi trobem un home insistent, a voltes en excés, que dirigeix els seus sospirs a la dona que ja no li respon. Són instants tan rellevants per descobrir la personalitat de Salinger que, si més no, condueixen el lector a una certa decepció en descobrir que Beigbeder se'ls inventa. L'autor no va tenir accés a la relació epistolar autèntica i s'imagina les cartes: és una aposta forta i arriscada. "Avui en dia, separem ficció i no ficció, aquest llibre es troba en les dues categories, faig a la novel·la tot el que el periodisme no pot fer", justificà l'escriptor, qui insistí que "el luxe d'un novel·lista és convertir-se en periodista i, al mateix temps, imaginar què deien els dos personatges, sense cap tipus de censura". Aquest és un exercici interessant però té el problema del pes majúscul dels fragments inventats al conjunt de la narració.

S'ha de dir que la novel·la té una de les millors coses que pot tenir un llibre: és difícil que el lector l'abandoni, pel ritme, la tragèdia, la sorpresa, la joventut i l'horror. És una font de plaer descobrir alguna nova dada de la biografia de Hemingway, Truman Capote, Orson Welles, Salinger o Charles Chaplin. Beigbeder torna a mesclar, de forma més moderada que en les novel·les precedents, la història central amb la seva pròpia biografia. Ara ho fa per explicar la diferència d'edat de Chaplin o Oona, que compara a la de seva parella: Beigbeder té 50 anys, 25 més que la model amb qui surt. "Casar-se amb un escriptor et condemna a la infidelitat mental, a la meva situació és el cas contrari perquè la recerca de la casa d'Oona em dugué a conèixer la meva futura dona, sóc una demostració que l'escriptura et pot acabar casant", digué el publicista.

"Quan vaig descobrir la història no vaig poder resistir-me a escriure la novel·la", confessà Beigbeder, qui apuntà que "la Segona Guerra Mundial separarà els protagonistes, he contat la guerra que Salinger va fer a França i Alemanya, durant els anys 1944 i 1945".

Frédéric Beigbeder

El francès va més enllà de la relació entre Salinger i Oona: "el que em va impulsar a escriure fou la curiositat, volia comprendre el món, parlo també de la meva generació i de la relació que tenim amb el passat, sembla una novel·la història però és, en realitat, un llibre sobre el present".

L'argument connecta, pel camí de la Segona Guerra Mundial, amb la violència dels nostres dies. "Fa pensar una mica en la irrupció de la ultraviolència dels darrers atemptats terroristes, la gent que prenia una cervesa a un club de nit i, de cop i volta, es troba amb la guerra", reflexiona Beigbeder.

[Fotografies de l'autor - font: www.revistabearn.com]