Substitució lingüística a l’Aragó

(Publicat al Diario de Teruel el 27 de febrer del 2016) 

Per María Dolores Gimeno

La UNESCO va celebrar este passat 21 de febrer lo Dia Internacional de la Llengua Materna. Com molts altres dies internacionals sobre col·lectius o situacions, este vol alertar sobre una situació de perill que patissen les llengües minoritàries i que a la comunitat autònoma d’Aragó se concreta en un alarmant procés de substitució del català i en una substitució pràcticament consumada de l’aragonès, a les zones respectives.

Amb este motiu, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEA), amb seu a Fraga, ha publicat un manifest destacant los elements més greus del procés, que es concreten en 4:

La segona part del manifest fa una crida serena a: A la part saragossana i terolenca de la Franja podríem subscriure tots los punts anteriors, amb una situació similar, especialment greu a poblacions petites i en zones com la del Mesquí-Bergantes. Quan una llengua se mor, queda molt més pobre lo patrimoni cultural de tots.

1. Que, generalment, l’ús social de la nostra llengua als pobles de la nostra comarca s’ha anat reduint progressivament tant en l’àmbit públic com privat. Cada camí és més difícil la visualització del català, sobretot en actes comunicatius públics i també en situacions de formalitat més elevada, a nivell oral i escrit.

2. Que també l’ús de la llengua pròpia, entre els més joves, ha disminuït alarmantment en els darrers anys degut a una sèrie de motius, entre altres:

• Els xiquets, des dels primers mesos de vida, són socialitzats i escolaritzats en entorns on la utilització del català parlat als pobles de la comarca -fragatí, mequinensà, torrentí, saidinenc, etc.- és anecdòtica, cosa que porta entre els menuts a comunicar-se majoritàriament en castellà.
• Aquesta circumstància generalment no és corregida pels pares i mares, que acaben per parlar únicament en castellà amb seus fills.
• Malgrat que els centres educatius de primària i secundària i batxillerat porten a terme projectes bilingües o trilingües -on s’inclou el català com a llengua instrumental- la tendència d’abandonar la llengua pròpia dels nostres pobles s’accentua progressivament, situació impossible de redreçar en un futur.

3.Que aquest indicador és simptomàtic del que els experts anomenen procés de substitució lingüística, on una llengua, anomenada “de prestigi” substitueix la llengua pròpia.

4. Que aquest procés pot ser irreversible: és pràcticament impossible recuperar l’ús social d’una llengua perduda.

Per aquest motiu, l’IEBC IEA vol fer una crida a una serena i urgent reflexió per tal d’evitar en un futur immediat la desaparició de la nostra llengua. I per això, creu imprescindible:

1. Despolititzar i considerar el català dels nostres pobles sol des del punt de vista científic i també com a un patrimoni que els nostres avantpassats mos han legat i mos toca ara a nosaltres donar-li el valor que es mereix i preservar-la.

2. La implicació de tots els ciutadans i agents socials –famílies, associacions i agrupacions de tot tipus, patits polítics i sindicats, centres educatius, mitjans de comunicació, etc.- en el procés de redreçament.

3. La declaració de cooficial al nostre territori i la construcció d’un marc legislatiu adient per a la protecció de la nostra llengua amb el reconeixement de tots els drets lingüístics que ens corresponen com a ciutadans d’un estat democràtic i europeu.

L’impuls, el lideratge i la tutela d’aquest procés per part de les administracions a tots els nivells -local, autonòmic i estatal-, així com de la dotació humana i econòmica necessària.

[Font: vilesigents.wordpress.com]