Neolosfera: cutre adj

Primera documentació: 13/10/1990

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	El Barcelona de Noche era ―i és: crec que encara funciona― una sala de festes cutre del carrer de les Tàpies, amb una orquestra que tocava entre pas i pas de l’espectacle. [Diari de Barcelona, 13/10/1990]
	L’obra gràfica de Lamborghini és hereva del pulp més tronat i es compon de retalls de publicacions dels anys setanta i vuitanta, “que ja eren cutres i antigues en aquell moment”, explica el comissari de la mostra, Valentín Roma. [Avui, 14/02/2015]
Observacions	L’adjectiu cutre és un manlleu del castellà que s’utilitza de forma col·loquial per referir-se tant a algú que es considera ‘avar, miserable’, com també en el cas d’una persona o lloc ‘pobre, descuidat, brut o de mala qualitat’ (DRAE). Tot i que no es troba recollit als diccionaris en català, fa molt temps que s’utilitza per interferència amb el castellà. Ara bé, en els contexts documentats per l’Observatori veiem que es fa servir en contextos informals amb una connotació clarament pejorativa per donar un to més expressiu i espontani. Des de 1990 cutre s’ha recollit de forma freqüent i ininterrompuda tant en premsa oral com escrita. En aquest cas, el manlleu no s’ha naturalitzat, de manera els parlants pronuncien la paraula com en castellà, és a dir, amb una e final tancada i no neutra, com tocaria fer en català per a les síl·labes àtones.

[Font: neolosfera.wordpress.com]