Neolosfera: prêt-à-porter m i adj

Primera documentació: 14/01/1991

Tipus	manlleu del francès
Contextos	El dissenyador dominicà Óscar de la Renta ha acceptat fer-se càrrec de la creació de les col·leccions d’alta costura i prêt-à-porter per a la prestigiosa firma francesa Balmain. [Avui, 28/12/1991]
	El precursor de la moda prêt-à-porter i impulsor d’un dels imperis encara vigents en el món de la moda, Yves Saint Laurent, tenia debilitat per l’art. [Ara, 21/03/2014]
Observacions	La locució prêt-à-porter (‘a punt per portar’) és un manlleu del francès que prové del calc de l’expressió anglesa ready to wear. A diferència de ready to wear, que es refereix a la confecció industrial, prêt-à-porter té un matís més refinat i fa referència a la ‘roba confeccionada de manera seriada, generalment en sèries no gaire llargues, partint d’un disseny previ i amb una realització acurada’, tal com indica el Termcat. La moda prêt-à-porter va sorgir a finals dels anys 50 i principis dels 60 fomentada per canvis socials com la incorporació de la dona al món laboral. Aquest canvi de paradigma de la indústria de la moda, que fins aleshores només es concebia com un art i un luxe reservat a les elits, va sorgir de la mà de dissenyadors com Christian Dior, Pierre Cardin o Yves Saint-Laurent, entre d’altres, que, paral·lelament als seus dissenys d’alta costura —peces de roba úniques i exclusives—, van llançar línies de moda, destinades a les dones de classe mitjana, amb dissenys que ja no eren únics i fets a mida, sinó que eren peces de roba fabricades en sèrie i presentades en diferents talles per adir-se a les característiques físiques de cada dona. A diferència de la confecció purament industrial, però, el prêt-à-porter es caracteritza per la cura dels petits detalls, l’ús de materials de qualitat i la intenció de complir i satisfer els estàndards que imposa la moda del moment.

[Font: neolosfera.wordpress.com]