Tipus | sufixació |
Contextos | Tot plegat em va fer pensar en l’enyorada Maria Aurèlia Campmany, quan protestava de la itinerància dels premis literaris de la Nit de Santa Llúcia: “Ara hi haurem d’anar amb xiruques!”, s’exclamava, demanant que s’atorguessin sempre a Barcelona. [Avui, 20/04/1999] |
El vicepresident Andrus Ansip vol incloure en el paquet la desaparició dels suplements per itinerància —l’odiat roaming— | |
Observacions | La paraula itinerància s’ha format adjuntant el sufix -ància que designa ‘propietat o qualitat’ a l’adjectiu itinerant i els primers contextos que s’han recollit a l’Observatori fan referència a la qualitat d’anar d’un lloc a un altre sense parar-se enlloc, aplicat a exposicions esdeveniments esportius i culturals, etc. A partir de 2008, però, augmenten els usos d’itinerància amb el significat especialitzat de ‘funció d’un telèfon mòbil que permet de desplaçar-se d’una zona de cobertura a una altra sense alterar-ne les condicions de funcionament’ (Termcat). Tot i que itinerància mostra estabilitat en l’ús, l’equivalent anglès roaming sembla que “ha agafat més pes en la seva versió comercial per indicar l’opció contractual amb l’operador de telecomunicacions que permet trucar des de l’estranger” (Gran Enciclopèdia Catalana). |
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário