Els colons oblidats de les Malvines

En ocasió dels 250 anys del primer establiment britànic a les Falklands, recordem la menys coneguda i anterior colonització d'acadians francòfons a l'arxipèlag atlàntic

Cerimònia d'hissada de la Union Jack a les Falklands.

Autor: Martí Crespo

Un concert a l'aire lliure posa fi avui a Port Stanley, la capital de les Falklands, a les celebracions pels dos-cents cinquanta anys de la primera hissada de la bandera britànica en aquest ventós racó de l'Atlàntic sud. Amb el recel de l'Argentina, que en reivindica la sobirania, les autoritats locals i els quasi tres mil habitants de l'arxipèlag commemoren que el gener del 1765 una expedició encapçalada pel capità John Byron va fundar-hi Port Egmont i en prengué possessió en nom de la monarquia britànica. Però una mica abans d'aquells primers colons anglesos, n'hi havia hagut uns altres que, malgrat que van deixar el nom de Malvines, han quedat eclipsats en la disputa diplomàtica (i bèl·lica) oberta entre britànics i argentins…

El navegant i militar Louis-Antoine de Bougainville, conegut per haver protagonitzat la primera circumnavegació francesa, havia fundat un any abans de Byron en un altre racó de les illes l'assentament de Port-Saint-Louis, amb la intenció d'oferir una nova llar als malaurats acadians, la comunitat francòfona expulsada per les autoritats britàniques de la costa est del Canadà després d'obtenir-ne la sobirania amb el tractat d'Utrecht (1713).

Amb l'anomenada Gran Deportació, decretada el 1755 i mantinguda fins el 1763, fins a deu mil acadians van ésser forçats a deixar enrere granges, propietats, bestiar i béns i transportats a milers de quilòmetres. Alguns deportats van anar a parar a les Tretze Colònies britàniques, alguns altres a l'únic reducte de l'antiga Nova França que va restar, el minúscul arxipèlag de Saint-Pierre i Miquelon (sota Terranova), i molts més cap a França mateix, on no van prosperar alguns intents d'assentar-los a Normandia i la Bretanya. Molts acadians van acabar essent traslladats a les Antilles, a la Guaiana i, per iniciativa de Louis-Antoine de Bougainville, a partir del 1764 uns quants vaixells amb acadians van deixar França en direcció a les Malvines (Malouines, en francès, en referència al port bretó d'on sortien, Saint-Malo… malgrat algunes teories més nostrades).

Es calcula que a la nova Acàdia ideada pel comte de Bougainville, el 1766 ja hi havia cent trenta colons. Però l'aventura d'aquests acadians a l'extrem sud de l'Atlàntic no duraria gaire, atès que l'any següent el mateix navegant i militar francès va vendre tot l'assentament i terres a la corona espanyola, fruit d'un pacte de família entre Borbons. Però l'acord va tenir un efecte col·lateral: els colons francòfons van tornar a ésser repatriats a Saint-Malo i Port-Saint-Louis fou rebatejat pels nous estadants espanyols amb el nom de Puerto Soledad.

Més enllà del topònim Malvines, tan sols la petita badia amb el nom de Choiseul, el secretari de Relacions Estrangeres francès la dècada del 1760 i principal secundador del pla de nova Acàdia de Bougainville, recorda actualment el pas(sat) d'aquells primers colons oblidats acadians al disputat arxipèlag atlàntic situat a 480 km de la Patagònia i a 13.000 de Londres.

Informació relacionada:

L'autodeterminació, a 51 grau sud (10-3-2013)

Els altres quebequesos (15-8-2013)

[Font: www.vilaweb.cat]