quarta-feira, 26 de novembro de 2014

El discret encant de les cases icòniques

La Fundació Catalunya La Pedrera ha acollit el 3er Congrés internacional d’Iconic Houses, una Associació creada el 2012 a Holanda amb l’objectiu de donar a conèixer i connectar cases del segle XX, d’especial importància arquitectònica i que estiguessin obertes a la visita del públic. Les visites a algunes cases emblemàtiques de Catalunya i les sessions del Congrés han tingut lloc aquest passat cap de setmana amb un notable èxit d’assistència. Josep M. Cortina ens en fa la crònica. 

La Casa Lleó Morera. Vidriera
Per Josep Maria Cortina 

La iniciativa d’Iconic Houses va tenir, des del primer moment, una excel·lent acollida i només en tres anys de vida compta ja amb més de 120 cases associades d’una vintena de països. Els objectius de l’associació són amplis i es poden resumir amb el propòsit de posar en valor aquestes cases museu entre els professionals, les administracions i el públic en general, contribuir a evitar la seva demolició i fomentar la seva conservació i rehabilitació perquè puguin mantenir els seus valors arquitectònics i culturals en el sentit més ampli. Resumint, representa un esforç a escala internacional per defensar el patrimoni arquitectònic de les piquetes que tan sovint l’amenacen i el destrueixen.

I aquest esperit s’ha viscut intensament al llarg dels quatre dies que ha durat el congrés, un encontre en el qual han participat més de cent congressistes que han visitat sis cases i escoltat les presentacions de més de 15 ponents i conferenciants. Certament, en l’èxit de la trobada hi ha tingut un paper rellevant la capacitat organitzativa dels equips tècnics de la Pedrera, sens dubte la nostra casa icona més emblemàtica, que han assumit el paper d’amfitrions i organitzadors. I, d’altra banda, cal destacar l’excel·lent predisposició dels propietaris i responsables de les cases que ja formen part de la xarxa o que tenen el propòsit d’incorporar-s’hi en breu, que han obert de bat a bat les seves portes perquè tots poguéssim conèixer i gaudir de les meravelles que atresoren.
No és casualitat que Barcelona hagi acollit el congrés, si pensem que de les tretze cases icòniques ubicades a l’Estat espanyol, nou es troben a Catalunya, i cinc són obra de l’arquitecte Antoni Gaudí -a qui la nostra ciutat mai podrà estar prou agraïda. Com apuntava en la lectura inaugural del congrés, Santiago Alcolea, director responsable de la rehabilitació de la casa Amatller, es pot dir que la història de la recuperació d’aquestes cases a Barcelona va començar el 1986, quan la Caixa de Catalunya va comprar l’edifici de La Pedrera, que estava en molt mal estat de conservació, i va dedicar 10 anys a la seva rehabilitació integral. Aquesta vocació de la ciutat per la recuperació del seu patrimoni arquitectònic va tenir una altra fita en la campanya “Barcelona, posa’t guapa”, endegada per l’Ajuntament després de l’elecció de Barcelona com a seu dels JJOO. I, més tard, amb la creació de la ruta del modernisme, que va mostrar als barcelonins moltes de les obres mestres d’aquest corrent arquitectònic i cultural; i això, molt abans de l’arribada del fenomen del turisme massiu àvid de modernisme, del que ara gaudim i patim alhora els barcelonins. Res no és casual i en bona mesura respon a una vocació per l’urbanisme i l’arquitectura sempre presents a Barcelona.
Així els congressistes, que ja havien visitat La Pedrera, el dissabte, i La Casa Masó a Girona, el diumenge, varen poder visitar dilluns algunes de les joies del Passeig de Gràcia. En primer lloc, les tres perles de la “Mansana de la discòrdia”, on tres dels més grans arquitectes del modernisme rivalitzaven en les seves construccions per les grans famílies burgeses de l’època.
Casa Bloc. Barcelona                                                        Fotografia: J.M.Cortina
Casa Bloc. Barcelona  
Batlló va encarregar a Antoni Gaudi la rehabilitació integral d’un antic edifici i en va sortir la meravellosa Casa Batlló, que rep una flux massiu de visitants, al voltant de 600.000 cada any; seria aquest un exemple d’una utilització marcadament comercial i turística d’una casa icònica. A l’immoble annex, la família de xocolaters d’Antoni Amatller va fer la mateix mena d’encàrrec, en aquest cas a Puig i Cadafalch, que va crear la casa que porta el nom de la família. La Casa Amatller es troba encara en fase de rehabilitació i s’incorporarà a la xarxa de Cases icòniques el proper 2015. Per les seves característiques, passadissos, parquets i mobiliari, el seu règim de visites es preveu molt menys massiu. Finalment, la Casa Lleó Morera, fruit de la decisió dels patriarques d’aquesta família que varen escollir Lluís Domènech i Montaner per bastir la seva residència; la façana de la Casa Lleó Morera va patir algunes mutilacions arran de l’establiment d’una firma comercial als baixos però segueix essent un edifici magnífic en el que destaquen les vidrieres sobre el pati interior.
Però les cases icòniques no són nomes cases burgeses i per això es va visitar l’edifici d’habitatges socials “La Casa Bloc”, promoguda per la Generalitat de Catalunya, el 1933. Obra dels arquitectes J.Ll.Sert, J. Torres Clavé i J.B.Subirana, tres representants de la nova arquitectura catalana dels anys trenta, és un exemple de l’urbanisme i la construcció de la renovadora arquitectura del GATPAC. Malauradament, el conjunt de 220 habitatges es va acabar just en el moment del final de la guerra i no va ser ocupat pels seus destinataris inicials, els treballadors de les indústries del barri de Sant Andreu, que vivien en penoses condicions, sinó pels militars de la caserna del barri. Es visita el conjunt de l’edificació, els seus jardins i un pis mostra que l’INCASOL, l’actual propietari i del conjunt, ha volgut rehabilitar per retornar-lo al seu disseny original. Una visita poc coneguda pels barcelonins i imprescindible per als amants de l’urbanisme. 
Casa Gomis La Ricarda                                       Fotografia: J.M.Cortina
Casa Gomis La Ricarda 
Per completar la visita amb una altra tipologia de casa icònica, res millor que La Casa Gomis, a La Ricarda, una segona residència a tocar del mar a Castelldefels. Va ser encarregada per la família Gomis a un dels principals representants del corrent de l’arquitectura racionalista, Antoni Bonet, un català resident a Buenos Aires. Després de sis anys de complicats treballs de construcció, s’inaugurà el 1963; actualment, la família, que ja no hi resideix regularment, està fent notables esforços de restauració i manteniment i l’ensenyen a grups especialitzats.
Trobem elements comuns a moltes d’aquestes cases icòniques del segle XX, com són l’arribada de successives generacions familiars, la minva dels patrimonis que les varen fer possibles a la seva època, i els elevats costos de manteniment; tot això posa en perill la conservació d’aquestes cases i les amenaça en la seva estructura i en tots els elements decoratius que contenen. D’aquí, la necessària aparició de fundacions amb nous patrons, o de donacions a entitats públiques, que les puguin sostenir.
L’altra alternativa, quan la pròpia naturalesa de les cases icòniques i la seva localització en zones d’alt flux turístic ho fan possible, és la supervivència basada en una explotació comercial intensiva, un cas que coneixem bé a Barcelona, i que té tots els avantatges i inconvenients que comporta el turismes massiu.
En ambdós casos, l’existència d’iniciatives com la d’Iconic Houses, que ajudin a estimular i orientar aquesta conservació del patrimoni, sempre són benvingudes. 
[Fotografies de l'autor - font: www.nuvol.com]

Sem comentários:

Enviar um comentário