El nou primer ministre combina una tímida obertura a la Carta
Europea de les Llengües amb un fort compromís amb l'estatus del francès
com a única llengua oficial · Valls manté Marylise Lebranchu al
ministeri de la Descentralització · En els darrers anys, la ministra ha
descartat passos endavant reclamats des del País Basc i Còrsega.
Després de ser nomenat primer ministre de la República
Francesa, Manuel Valls, d'origen català, ha mantingut al capdavant del
ministeri de la Descentralització i de les Reformes de l'Estat Marylise
Lebranchu. Originària del nordnord
de Bretanya, Lebranchu no s'ha significat especialment per unes
propostes directament favorables a l'autonomia i el respecte a les
llengües minoritzades. Si bé el 2012 deia, per exemple, que seria favorable a alguna mena de "reconeixement" del País Basc del NordNord, poc temps després matisava
que en cap cas seria possible crear una estructura administrativa
basca. L'any passat, i en resposta a una petició formal de l'Assemblea
de Còrsega, negava
que fos possible atorgar al cors l'estatus de llengua cooficial i
recordava que tampoc no es podia crear un estatut de resident per als
corsos.
de Bretanya, Lebranchu no s'ha significat especialment per unes
propostes directament favorables a l'autonomia i el respecte a les
llengües minoritzades. Si bé el 2012 deia, per exemple, que seria favorable a alguna mena de "reconeixement" del País Basc del NordNord, poc temps després matisava
que en cap cas seria possible crear una estructura administrativa
basca. L'any passat, i en resposta a una petició formal de l'Assemblea
de Còrsega, negava
que fos possible atorgar al cors l'estatus de llengua cooficial i
recordava que tampoc no es podia crear un estatut de resident per als
corsos.
De l'actitud positiva...
En declaracions recollides per Ouest-France el mes de gener, quan encara era ministre de l'Interior Manuel
Valls deia: "No hem de tenir por de les llengües minoritàries". "La
ratificació de la Carta [Europea de les Llengües Regionals o
Minoritàries del Consell d'Europa] és un compromís del president
François Hollande". Aquell mateix mes, el Parlament francès iniciava un procediment llarg -per al qual encara cal
comprovar si existeix majoria parlamentària o no- per a canviar la
Constitució francesa i incloure-hi una referència a la Carta. Valls
deia, en qualsevol cas, que cal "trobar una majoria".
Segurament ajudaria a crear un ambient
propici si es donés "més poder a les regions. La idea d'aprofundir en
la regionalització no és incompatible amb les respostes de les qüestions
que ens plantegen els ciutadans [...]. Jo dic sí, a una regionalització
reforçada amb les experimentacions. Bretanya n'és pionera", explicava
Valls.
...a l'actitud hostil
Aquestes paraules contrasten
amb les que el mateix Valls deia el juny de l'any passat a Còrsega,
també en referència a la petició de cooficialització del cors i el
francès votada per l'Assemblea illenca. Com Lebranchu, Valls també rebutjava
l'oficialitat del cors, precisant que ell estava en la línia del que el
primer ministre socialista francès Lionel Jospin havia fet aprovar: el
cors havia d'ocupar el seu lloc, però això no volia dir que s'havia de
treure del seu lloc la llengua de la República, que és el francès: "No
és concebible que hi hagi, en una part del territori, una segona llengua
oficial", deia Valls.
Entre les reaccions a aquesta presa de posició, és simptomàtica la del diari digital cors Info Rinnovu:
Manuel Valls "parla català, però no s'adona que la seva llengua paterna
hauria estat amenaçada per l'espanyol si no hagués estat oficialitzada?
La mateixa oficialització que ell refusa per a la llengua corsa".
En una línia similar s'expressava François Alfonsi,
l'eurodiputat del Partit de la Nació Corsa. Alfonsi negava que fos
"inconcebible" la cooficialitat, especialment tenint en compte que
França està envoltada de països que "són el contrari exacte de
l'afirmació curta de mires" de Valls. L'eurodiputat citava els casos del
País Basc, Catalunya i Galícia, del Gal·les, del Tirol del Sud i de la
Vall d'Aosta, de Luxemburg i de Suïssa, entre d'altres.
[Imatge: Jackolan1 - font: www.nationalia.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário