El català, llengua digital

Per Griselda Oliver i Alabau

«El món s’ha tornat digital en molt poc temps.» Amb aquesta contundent afirmació, Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, encetava l’acte de presentació «El català, llengua digital a l’empresa», que va tenir lloc aquesta setmana al Mobile World Centre del carrer Fontanella. L’acte, organitzat per la Direcció General de Política Lingüística i el TERMCAT, amb el suport del Mobile World Capital Barcelona i Movistar, tenia com a objectiu establir els vincles que uneixen llengua i tecnologia —cada vegada més, el món en què vivim s’ha tornat tecnològic— i fer veure de quina manera el català pot tenir incidència en l’àmbit digital i de les noves tecnologies: la llengua catalana també ha de tenir presència i s’ha de fer visible en els nous entorns de comunicació.

Ester Franquesa | Foto de Manu Manzano

De seguida Franquesa va passar el torn de paraula a Albert Cuesta, el qual va fer un ampli repàs sobre la situació del català a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). El periodista va fer un petit esbós sobre l’statu quo del català a Internet: malgrat els passos que el català ha fet en aquest terreny, encara queda molt camp per córrer. «Anem tard», va sentenciar. Cuesta va fer una repassada als avanços de la llengua en l’àmbit del web, el web 2.0, les xarxes socials i la telefonia mòbil. Les dades que ens ensenyava eren positives en termes relatius, ja que, si bé era cert que en els últims anys s’ha produït un cert progrés, aquest encara és baix.

D’altra banda, Cuesta va voler remarcar que la telefonia mòbil i els nous dispositius de control verbal que s’han incorporat en cotxes, en ulleres (les famoses ulleres de Google) o, fins i tot, cafeteres —per simplificar-nos la vida, tot s’ha de dir— no entenen el català (i, molts cops, només comprenen l’anglès). Tot això, doncs, sumat a una manca d’iniciativa dels parlants d’una llengua pot convertir Internet i les noves tecnologies en un obstacle per al desenvolupament del català en aquest àmbit, ja que, al cap i a la fi, en paraules de Cuesta, «hem de ser nosaltres mateixos qui ho hem de fer.» Per acabar, va voler remarcar que els tres grans dispositius que es van presentar durant el Mobile World Congress a Barcelona (mòbils avançats per menys de cent dòlars per als mercats emergents, electrònica per portar posada i cotxes connectats) tenen tots el mateix inconvenient: no entenen el català. En aquest sentit, per ell «ens estem disparant al peu», perquè el món tecnològic ha demostrat molt poc compromís amb la llengua.

Albert Cuesta | Foto Diari Ara

A diferència d’Albert Cuesta, que va destacar els aspectes negatius de la presència del català a les TIC, Vicent Partal va repassar la història del català a Internet i va voler ressaltar que, si bé és cert que tenim molta feina, no cal oblidar que ja n’hem fet molta. Per Partal el quid de la qüestió no és comparar la llengua catalana amb el francès o el castellà, sinó repensar-nos com a danesos o com a finesos. Segons el periodista, hem arribat fins aquí gràcies a:

- Impuls, col·laboració i generositat. Gràcies als centres universitaris com la Universitat Jaume I, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears, es van posar en marxa les primeres pàgines web en català.

- Qualitat tecnològica i ambició global. La qualitat és un dels pilars necessaris perquè el català guanyi pes en l’àmbit digital, però també ha de tenir prou ambició per poder posicionar-se. En aquest sentit, un dels primers passos que es va fer va ser el de promoure una indexació en català: un dels pioners va ser Lluís Yzaguirre, que va posar la base dels primers algoritmes per al català.

- Objectius clars i poderosos, innovació. Partal va destacar el domini .cat: «ens podíem haver dedicat a llepar-nos les ferides, però hi va haver gent que va tenir idees genials.» A més a més, el domini català, en el seu moment, va obrir la porta a una nova concepció dels dominis, atès que no representa cap estat, sinó una cultura i una llengua.

«Podem participar en el debat global si som globals», va afirmar. «Hem arribat lluny: l’any 1993 no hi havia res que pogués fer pensar que el català pogués ser on és ara i, si ho hem aconseguit, ha estat gràcies a tots». Finalment, Partal va voler ressaltar que aquesta era una obra col·lectiva de tot el país i que si som capaços d’entrar amb aquest mateix impuls als nous reptes que plantejava Cuesta, caldrà proposar una nova política lingüística.

Vicent Partal

Després d’haver repassat les debilitats i fortaleses del català en l’era digital, Ester Franquesa va anar presentant, un per un, deu casos d’èxit d’iniciatives catalanes en aquest àmbit. Tots deu van demostrar que amb el català també és possible fer-se un lloc al mercat internacional. De fet, Toni Matas, cofundador de l’editorial BCNmultimèdia, va voler ressaltar que, a part de les deu raons que la Direcció General de Política Lingüística va presentar a favor de l’ús del català a les empreses, n’hi ha una onzena: «el català és la nostra llengua.»

El primer a presentar el seu projecte va ser Andreu Taberner, desenvolupador d’aplicacions: juntament amb un company van crear Stubies.com, un joc que s’ha posicionat entre els top ten en la categoria de pagament. Els dos van decidir que el joc havia de tenir, a part de versions en les llengües més importants del moment, una de catalana. Aquest fet no va impedir que l’aplicació tingués menys bona rebuda, tot al contrari: l’únic problema amb què van topar va ser que el català no és una llengua de localització a l’Apple Store.

Toni Matas va presentar-nos el seu projecte, l’editorial i consultoria BCNmultimèdia. L’editorial crea continguts d’entreteniment digital per a infants i joves. Matas es va adonar que els mercats locals són difícilment autosostenibles, i que, per aquest motiu, cada vegada es feia més necessari internacionalitzar sense, però, haver de sacrificar el català. L’objectiu de BCNmultimèdia és la llengua i, per això, va continuar amb la queixa d’Andreu Taberner: cal que el català sigui una llengua de localització a l’Apple Store.

De seguida va ser el torn de Víctor Bautista, un desenvolupador de programes informàtics que, després d’haver-li diagnosticat diabetis va decidir crear una aplicació que li servís per regular la malaltia. Ho va fer en català perquè és la seva llengua. No comptava que el seu dispositiu resultés tan útil arreu del món que més de cinquanta mil persones se’l descarreguessin. La seva aplicació, a més, va ser escollida per la Unesco com l’aplicació de salut més innovadora.

Núria Bel, doctora en psicolingüística, va presentar el seu projecte. Bel es dedica a analitzar aquella part de la tecnologia que tracta la llengua com a objecte: és el cas, per exemple, dels dispositius de control de veu, però també de la traducció automàtica, dels correctors ortogràfics i gramaticals, de la classificació de textos, etc. També va voler subratllar noves aplicacions que han anat sorgint, com és el cas de l’anàlisi de sentiments, que s’estudia a través de la comprensió de textos. No obstant això, tal com ja havia apuntat Albert Cuesta, malgrat que la tecnologia existeixi, no es pot utilitzar en català ni per al català: per Bel, doncs, tenir textos al web en català és necessari però no suficient, perquè cal tenir recursos lingüístics, descripcions de llengües específiques per nodrir la tecnologia de classificació, per exemple. Finalment, va voler compartir la iniciativa europea Multilingual Europe Technological Aliance, que fa estudis de salut de les llengües en l’àmbit digital i que mostra que el català, en l’àmbit de la tecnologia, té un suport fragmentari.

Gemma Malet va presentar el projecte en què participa, La Factoria. És una empresa que desenvolupa aplicacions de contingut educatiu destinades a infants. Sempre havien utilitzat la llengua dels seus clients per elaborar els continguts, però des de fa un any, quan van treure la seva marca pròpia d’aplicacions, Planet Factory, van decidir utilitzar el català, ja que és la llengua de comunicació dins la seva empresa. En la mateixa línia es mou l’editorial digital Sanoen, una iniciativa de Marga Martínez, especialitzada en aplicacions educatives per a iPad i Kindle en català, castellà, anglès i xinès. Martínez considera que la incorporació del català als productes és una oportunitat per fer conèixer la llengua en el mercat global.

Arnau Sanz va presentar Ycom, un portal de recursos relacionats amb el web 2.0. Sanz i Àlex Miquel van veure que feia falta un espai per al català en l’àmbit digital, i van decidir crear-lo. El seu projecte està classificat en sis categories: xarxa, comunicació, multimèdia, socialmedia, tecnologia i entreteniment. El català és un dels pilars fonamentals del portal: creació de continguts en la nostra llengua, d’espais per a bloggaires, etc. El projecte creu que el català ha de tenir un espai no només per poder demostrar tot el seu potencial com a llengua, sinó també per promocionar-ne l’ús.

Toni Herrero va presentar Softcatalà, una associació sense ànim de lucre. La missió del projecte és fomentar la presència del català a Internet i a noves tecnologies. Una de les tasques més importants que ha dut a terme Softcatalà han estat les eines de traducció i els projectes de programari lliures en català.

Pau Font és el creador i promotor d’Appsencatalà, una iniciativa que aposta per crear un espai comú per a tots aquells empresaris catalans que es dediquen a fer aplicacions. Font va veure la necessitat de buscar un lloc de convergència per buscar una major visibilitat de la llengua catalana en els entorns digitals.

Santi Ribera va presentar la fundació sense ànim de lucre Puntcat, de la qual ell és el president. Es tracta d’una iniciativa que ja té uns quants anys i que va ser pionera en la creació d’un domini propi per a una cultura (fins aleshores, els dominis o bé eren territorials o bé, genèrics). Després de vuit anys d’història, ja hi ha a la xarxa més de setanta mil dominis .cat.

Jordi Bover, director del TERMCAT

Finalment, Jordi Bover, director del TERMCAT, va presentar Terminologia bàsica dels dispositius mòbils, un diccionari en línia del qual ja vam parlar a Núvol. Bover va voler posar l’accent en la importància de mantenir actualitzada la terminologia com a eina de creixement en el marc de l’àmbit digital. Es tracta d’una terminologia bàsica relativament breu i es troba disponible al web del TERMCAT, juntament amb d’altres diccionaris, com el de les xarxes socials i el dels videojocs. Bover va voler matisar que cal renovar i actualitzar aquest lèxic constantment i per això, actualment, el Centre de Terminologia de Catalunya està treballant per posar a l’abast dels professionals un diccionari terminològic de màrqueting digital.

Ester Franquesa, que havia presidit l’acte, el va voler cloure amb una interessant reflexió: «l’únic obstacle per ser presents a Internet és l’absència d’iniciatives o la manca d’activitat dels locutors d’una llengua.»

[Font: www.nuvol.com]