Divendres passat revisàvem l’obsessió d’alguns sectors “aragonesos” pel que pensen i deixen de pensar els catalans (Sobre la declaració del Parlament de Catalunya i el LAPAO).
Si els catalans no existiren, estos “aragonesos” serien los que els
inventarien, perquè la seua identitat “aragonesa” només s’entén com a
antítesi de la catalanitat. L’obsessió anticatalanista és de tal grau
que qualsevol declaració catalana desperta comentaris exaltats
contra els catalans (i la llengua catalana), mentre que la política
lingüística del Govern d’Aragó els és indiferent, si no és que donen
suport explícit a negar l’existència del català a la Franja. I no en
parlem ja de reflexionar sobre la relació entre Aragó i Espanya.
I quan dic que esta obsessió és unidireccional i se singularitza
només en los catalans ho podreu comprovar en la reacció que no es
produirà cap al fet que el dissabte l’Acadèmica Valenciana de la Llengua va aprovar el Diccionari Normatiu del Valencià, on s’afirma (com no pot ser d’altra forma) que el “valencià” és la “Llengua
romànica parlada a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Balears i uns
altres territoris de la Corona d’Aragó i que també rep el nom de català”. No cal dir que els altres territoris de la Corona d’Aragó són
la Franja, el Carxe, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer. Ni
l’Heraldo, ni la resta de sectors ultra, se dignaran a fer una editorial
sobre les ingerències valencianes en la realitat aragonesa. Sort que a Aragó també hi ha vida més enllà d’estes elits ultra.
PS: Passem a actualitzar este nou aval al llistat d’avals al nom de la llengua a lafranja.net
PS2: El PP Valencià ha decidit tombar la pròpia Acadèmia científica
que va pactar amb el PSPV per a resoldre el conflicte lingüística: Fabra amenaça l’AVL pel reconeixement de la unitat de la llengua
[Font: xarxes.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário