La nostra comunitat lingüística és tan poc convencional que tot
sovint ens justifiquem per parlar català. Segur que no trobaríem normal
que un alemany escrivís un llibre amb el títol 500 raons per parlar alemany. Però això, en la nostra llengua sí que passa. Aquesta setmana, a l’Estira la llengua! hem reflexionat sobre aquesta qüestió amb David Pagès, autor, justament, del llibre 500 raons per parlar català.
 |
| David Pagès ha publicat '500 raons per parlar català' |
“La cosa ideal seria que tampoc calguessin llibres d’aquest estil però, en aquest moment, encara cal”. Així de clar ho té David Pagès, autor del llibre 500 raons per parlar català, que aquesta setmana ha passat per l’Estira la llengua!,
de Ràdio Nacional d’Andorra. Explica que aquest exercici constant de
justificació del fet de parlar català no és normal però el situa en un
context: “Hem patit dictadures i decrets en contra i això ho ha
condicionat”. Però, per contra, exhibint positivisme afirma: “Malgrat
tots els contratemps, una cosa extremadament lloable és aquesta capacitat que hem tingut de transmetre la llengua
i que arribi en les condicions en què ha arribat fins avui. I hem de
fer el possible perquè continuï anant endavant amb plenitud”. Una
transmissió lingüística que recorda que ve des del segle IX.
En tot cas, tornant a la justificació de l’ús del català, Pagès
insisteix que parlar la nostra llengua no va contra cap altre idioma i
que allò desitjable seria “poder viure el català als nostres països amb
la mateixa normalitat que un senyor que viu a Lió pot viure la seva
condició de francès i pot viure la llengua francesa amb normalitat; el que és normal allà també ha de ser normal aquí”.
I tot això opina que també és clau per fer créixer la llengua. Actuar
amb normalitat i parlar en la llengua del país als nouvinguts, a més de
ser un “exercici de normalitat”, defensa que serveix per ajudar aquella
persona “no a ser com a casa; l’estàs ajudant a ser a casa seva”.
Al cap i a la fi, el llibre de David Pagès 500 raons per parlar català
és una bona col·lecció d’arguments per defensar l’ús normal de la
nostra llengua. Tot de citacions d’altres persones que l’autor s’ha
dedicat a anar compilant des de fa anys. En destaca una de l’escriptor
Francesc Puigpelat. A partir d’una citació del filòsof romà Sèneca, que
deia que ningú estima la seva nació perquè sigui més gran sinó perquè és
la seva, hi afegeix que el mateix passa amb la llengua, que ens
l’estimem perquè és la nostra, independentment del nombre de parlants
que pugui tenir. De fet, Pagès aprofita per recordar que de les 6.000
llengües que hi ha al món, el català és la 83a amb més parlants i
considera que “estem ben posicionats”.
L’entrevistat explica que aquest llibre neix de la seva passió i
estimació per la llengua i que té “un caire positiu, constructiu i
suggestiu; no es tracta d’anar en contra de res ni de ningú”. Amb tot,
la idea és “contribuir a donar arguments a favor de la llengua, a favor
del seu ús i de la seva vitalitat” com a mètode perquè la nostra llengua
sigui valorada: “Perquè les altres llengües i les altres
cultures valorin la nostra nosaltres també hem de tenir autoestima i
confiança en la nostra llengua i en les possibilitats que té.”
Les citacions de 500 raons per parlar català s’organitzen en
quatre apartats. El primer reflexiona sobre per què és important la
nostra llengua per als Països Catalans. A tall d’exemple, David Pagès
ens revela un parell de cites d’aquest apartat. Una del doctor Moisès Broggi, que afirma que “el català és part del nostre esperit”. I l’altra, de mossèn Ballarín,
que diu: “Redimonis, encara no ens adonem de com la parla ens fa com
som?!”. La segona part vol demostrar que el català serveix per a tot i
que és una llengua “que no és més dels uns que dels altres; que no és més dels catalans del principat que dels andorrans, dels mallorquins… És de tots igual i és un patrimoni comú”. D’aquesta manera, recorre al valencià Josep Lluís Bausset,
que va dir: “La llengua catalana és, avui per avui, el nexe d’unió més
important que compartim les persones que vivim als territoris de parla
catalana”. El tercer bloc recull raons que fan atractiu el català
sobretot als joves i als nouvinguts perquè, segons l’autor, “si volem
que la llengua tingui un futur esperançador hem de comptar amb aquests
col·lectius”. I parafraseja el coordinador de la revista El Pont,
d’Olot, a la Garrotxa, Abdel·lah Almounani: “Saber català és el mitjà
perfecte per a la integració”. O el president de la Reial Acadèmia
Espanyola de la Llengua, José Manuel Blecua, que afirma que “l’única manera d’integrar-se a Catalunya és parlar català”. Per últim, el llibre recull frases optimistes per reforçar l’autoestima, com la del lingüista Joan Coromines,
que diu: “La llengua és molt més que una eina de comunicació. És
l’expressió de l’ànima d’un poble”. O, com a mostra que al llibre hi
surten persones de tots els àmbits, la de la cantant Jennifer Serrano,
que va representar Andorra a Eurovisió el 2006, que va dir que “amb el
català comuniques amb Europa”. O, seguint al principat pirinenc, la de
l’excap de govern Jaume Bartumeu, que afirma que “el català no és una llengua en desús sinó vigent i de modernitat”. I així, 500 raons per parlar català
també recull la veu de personalitats com els presidents catalans Pujol,
Maragall, Montilla i Mas, altres polítics com la menorquina Joana Barceló, escriptors com Montserrat Abelló o Jaume Cabré o esportistes com Pep Guardiola o Dani Alves.
David Pagès
Després de llegir el llibre, queda palès que de raons per parlar
català no en falten. De fet, David Pagès apunta que en tenia moltes més,
a part de les que hi ha inclòs. Des de l’Estira la llengua! li recordem la nostra: “Som el que parlem”. I, abans d’acabar, revela el titular de l’entrevista: “El futur del català no està escrit enlloc, perquè el construïm cada dia entre tots a
la fleca, a la pastisseria, al camp de futbol, a l’escola, als mitjans
de comunicació. El català tindrà vida si nosaltres volem que tingui
vida, i volem que en tingui, perquè és la nostra llengua i és el que fa
que al món siguem diferents dels altres. Ni millors ni pitjors, però
diferents”.
[Font: www.nuvol.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário