La candidata del centreesquerra vol redactar una nova
Constitució que "saldi el deute històric" de Xile amb els autòctons ·
Els sondejos atorguen un avantatge important a Bachelet · Per a esmenar
la Carta Magna és necessària una majoria reforçada al Congrés i al Senat
La candidata del centreesquerra xilè, Michelle Bachelet, és la gran
favorita per a guanyar les eleccions presidencials que se celebren demà
diumenge a Xile. Els sondejos donen a Bachelet, candidata de la coalició
Nova Majoria (que integra el Partit Socialista, el Partit Comunista i
el Partit Demòcrata Cristià, entre d'altres), un marge ampli per sobre
de la candidata de la dreta, Evelyn Matthei. No és clar, però, que
Bachelet (que ja va presidir Xile entre 2006 i 2010) aconsegueixi la
victòria a la primera ronda. Si no és així, s'haurà d'esperar a la
segona, el 15 de desembre, en què s'enfrontarà a Matthei -si no ho evita
algun dels dos candidats que mica en mica han anat millorant les seves
expectatives de vot: l'independent Franco Parisi i el candidat del
Partit Progressista, Marco Enríquez-Ominami.
Cas de guanyar els comicis, Bachelet es proposa d'implementar canvis
polítics profunds a Xile. Un dels principals és la redacció d'una nova
Constitució que, diu la proposta de Bachelet, aprofundeixi en les
pràctiques democràtiques i en el respecte als drets humans. El
centreesquerra vol així posar punt i final a les darreres herències
constitucionals del pinochetisme.
Un dels aspectes que suposaria un canvi important respecte de
l'actual Constitució (vigent, amb força esmenes, des de 1980) seria la
proposta de la candidata del centreesquerra de reconèixer
constitucionalment els pobles autòctons. Xile, diu el programa de Bachelet,"ha
de saldar el deute històric que té amb els seus pobles indígenes". Cosa
que hauria de conduir a "establir que l'estat haurà de protegir,
promoure i assegurar els drets individuals i col·lectius dels pobles
indígenes". Això, en el marc d'una nació "indivisible, plural i
pluricultural".
Segons el cens xilè de 2012,
l'11% de la població es declara membre d'un poble autòcton. Els
maputxes (1,5 milions) són gairebé el 10% dels habitants del país. Unes
altres 300.000 persones es declaren membres d'altres pobles originaris
(rapanuis, quítxues, aimares i d'altres).
Les organitzacions dels pobles autòctons han reclamat durant dècades
que se'ls reconeguessin drets. Fins ara, cap presidència xilena -ni de
dretes ni d'esquerres- no ha avançat en el seu reconeixement
constitucional.
La Constitució de Xile
dóna al president la facultat d'iniciar una esmena constitucional. La
modificació requereix una majoria de tres cinquens al Congrés i al Senat
(i en alguns capítols, de dos terços). Per aquest motiu, serà clau la
correlació de forces que surti de les eleccions parlamentàries, que
també se celebren demà.
[Font: www.nationalia.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário