El proper 8 de novembre, l’associació PLEC celebra una festa en honor a Bram Stoker, l’aPLEC de POR. Aquesta celebració, en principi divertida i innocent, amaga propòsits més obscurs. Si més no, això defensa el doctor Tip, de l’Institut d’Estudis Paranormals (IEP), que denuncia l’existència de vampirs-correctors.
Per Marià Veloy
En les tertúlies entre membres del sector editorial és habitual que algú assenyali algun editor i afegeixi amb expressió de tu-ja-m’entens: “Diuen que beu sang dels seus treballadors per esmorzar”. Acusacions com aquesta, entre la conya i la difamació, han donat peu a diferents llegendes urbanes. Segons l’autor de Qui ha llençat el cocodril a la claveguera?, Martí N. Gala, només a Barcelona hi ha constància d’un bon grapat d’històries sobre editors-vampirs. Als anys vuitanta, a les oficines de Planeta, corria la llegenda que un vigilant de seguretat havia detingut un editor gràfic quan entrava amb una estaca al despatx del vell Lara. També s’ha arribat a publicar en una efímera pàgina web (lesquatrecentes.cat) que la burgesia catalana tenia el costum d’obrir una editorial per a cada vampir que naixia en el seu si (vet aquí els Barral, Herralde, Tusquets…). I si llenceu la pregunta a can Vallcorba, segur que algú encara recorda un cap de producció que treballava amb un rast d’alls a les butxaques, no fos cas… Com resumeix Gala, “la figura del vampir-editor és, sens dubte, definitòria de la nostra cultura”.
Aquest arrelament explica la sorpresa del sector davant d’un recent estudi de l’IEP, “Els vampirs i la correcció. Un cas d’estudi”. El responsable d’aquest estudi, el doctor Tip, ha explicat a aquesta redacció el seu mètode de treball. “Hem partit d’una premissa diferent a la resta de caçadors de vampirs que havien operat en el sector. Hem deixat de banda les figures editorials que la teoria clàssica defineix com a essencials: l’escriptor (la persona que vol signar llibres per Sant Jordi), el negre (la persona que de jove volia signar llibres per Sant Jordi) i l’editor (la persona que va inventar Sant Jordi per fer quatre duros)… Sens dubte, tots ells són importants. Però la seva feina és fal·lible. Algú ha vist com arriba un manuscrit a l’editorial? Ple de faltes d’ortografia, anacoluts… Inclús taques de cafè! Només després de passar per les mans obsessives dels correctors, els textos adquireixen la perfecció que un llibre ha de tenir. Una perfecció que la suposem, però que, si ho pensem bé, està fora de l’abast d’un ésser humà. És una perfecció sobrenatural. Vampírica.”
Seguint aquesta lògica, l’equip dirigit pel doctor Tip ha investigat els costums dels correctors, i de seguida ha vist com encaixaven les diferents peces del puzle. Fa anys que els correctors van abandonar les oficines de les editorials i ara la majoria d’ells treballen a casa, com a autònoms. “Aquest salt, aparentment innocu —assenyala Tip—, ha facilitat que la plaga de vampirs s’expandís amb la velocitat que un ratpenat bat les ales. Els terminis demencials dels encàrrecs que reben els obliguen a treballar fins a altes hores de la nit, una alteració del cicle vital que té tot un seguit de conseqüències: falta de son, escàs contacte amb la llum solar, precària vida social i familiar… Inclús s’ha detectat un notable nombre de comportaments psicòtics, com negar-se a obrir la porta a un missatger o penjar inopinadament el telèfon a un editor…” En poc temps el doctor Tip i el seu equip van acumular un bon grapat d’indicis, però encara els faltava una prova concloent, la qual va arribar després d’analitzar un miler de manuscrits corregits pel mateix nombre de correctors. El resultat va ser definitiu. “En un 65 % dels casos, els signes vermells no corresponien a tinta de bolígraf, sinó a sang humana.”
Davant d’aquesta evidència, el doctor Tip exigeix a les autoritats que prenguin mesures immediates. “Im-me-di-a-tes!”, exclama amb veu de capità Haddock a l’altra punta de la línia telefònica. Segons defensa el doctor, és obvi que les autoritats hauran d’instaurar mesures que, a mitjà termini, acabin amb una plaga que pot afectar greument la ciutat de Barcelona i el país sencer. “Però abans, han d’actuar amb urgència per evitar la festa que l’associació PLEC celebrarà el proper 8 de novembre. Amb l’excusa del naixement de Bram Stoker, han organitzat un concurs de microrelats i hi haurà una festa amb menjar i beguda gratuïta per als socis. Tota una temptació, és clar! Per això, si ningú no fa res per evitar-ho, molts innocents vessaran la seva sang per als bolígrafs dels correctors-vampirs!”
Davant d’aquestes acusacions, aquesta redacció ha volgut contactar amb l’associació que convoca l’aPLEC de POR. Pere Trilla, el president, ha negat tenir coneixement d’aquest estudi o del doctor Tip. I quan ha estat informat de les acusacions de l’IEP, Trilla se’n feia creus. “Qualsevol dia —ha dit amb ironia— se’ns acusarà que Guardiola ja no entreni el Barça…” Tampoc les autoritats competents no volen donar crèdit a l’advertència del doctor Tip. Quan ha estat preguntat per aquest afer en roda de premsa, el conseller Homs ha assegurat: “Em consta que, vampirs o no, els correctors catalans estan a favor del dret a decidir…” Sembla que els correctors-vampirs ho tenen tot a favor. El proper 8 de novembre aconseguiran una bona quantitat de sang…
[Font: www.nuvol.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário