Normandia a festejat aquesta dimenjada la primièra Fèsta dels Normands,
una iniciativa de Florian Hurard e Chloé Herzhaft per far conéisser
l’identitat normanda, qu’es fòrça desconeguda e mesestimada.
Los dos joves normandistas comencèron d’i trabalhar a la prima, en
soscant cossí far aumentar lo sentiment identitari de l’ancian ducat, e
decidiguèron de far que la fèsta de Sant Miquèl, sant patron dels
normands, venguèsse “una sòrta de Sant Patrici irlandés de Normandia”.
Aquela iniciativa a capitat d’engatjar d’associacions, d’escòlas,
d’institucions e d’administracions dels cinc departaments amb los quals
l’estat francés dividís Normandia (regions de la Nauta Normandia e de la
Bassa Normandia), e mai de las Illas Normandas de la Marga, de
territòris normands que politicament dependon del Reialme Unit.
Lo normand es un dialècte de la lenga d’oïl non reconegut dins l’estat
francés. Es solament lenga oficiala a Jersey, dins las Illas Normandas,
amb l’anglés e lo francés, e i es reconegut coma lenga de cultura. Ça
que la, la lenga anglesa a fòrça normandismes que foguèron incorporats
tre l’invasion normanda d’Anglatèrra en 1066. Lo fenomèn de
l’immigracion a fach que lo normand aja influenciat fòrça lo francés
parlat en Quebèc.
[Poblejat dins www.jornalet.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário